Poble

Un relat de: Marc Freixas
Cremaria prestatges buits
fent drecera per papers inconeguts.
Robaria el teu somriure cínic
mentre reps la meva mà morta i enterrada, just allà
al fons de les penes pròpies no volgudes
perquè tot és imposat terroríficament amb lleis
que fan arribar foc dins la fosca dels cossos.

Procura'm un lloc estable i etern de felicitat...,
ens fa tanta falta sentir-nos vius!!
Protegeix-me la boca i els ulls, el tacte i els poemes
i guarda'm nous versos
pel primer dia que vindrà després del final.
Recull les meves cendres mediterrànies...,
recull els meus pensaments,
neteja les papereres i totes les escombraries
fins assolir la nostra essència principal :

ensenya-li al món
que jo també vaig lluitar pel nostre poble.

Comentaris

  • L'hora d'actuar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-04-2012 | Valoració: 10

    Tenim un poble espectant, una terra magnífica i una cultura tan rica com diversa. Tenim mar llis, mar brau, planes fèrtils, d'altres no tant, muntanyes mitjanes, altes i altíssimes. Tenim de tot i gent de tot arreu. Ens cal gent com tu, que la belluguin al mig del camp i més d'un davanter, que la fiqui a dins! Líders potents, creïbles, valents, intel.ligents, capaços d'entendre i dir fins on n'hi ha prou. Crec que simplement hem de ser nosaltres, no esperar que ens facin alguna cosa, que gairebé sempre, és impositiva i negativa. Bravo Marc, endavant tots! Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872972 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.