Pluja sobre uralita

Plic, plic, plic... era el so del degoteig de l'aigua sobre la uralita de l'edifici del costat de les oficines.

El rellotge de l'ordinador marcava exactament les 16:22... La feina rutinària, normalment enterbolida i feixuga degut
al moviment continu de les persones del voltant, va desaparèixer d'un dia per l'altre degut a la proximitat de les festivitats de Setmana Santa; catòlic recalcitrant o ateu enfervorit, tant se val, ambdós aprofiten les vacances
laborals; uns per gaudir de les santes processons i els altres, irònicament, per suportar "religiosament" les cues d'automòbils de les autopistes i autovies de camí cap als paradisos costaners.

- Quina merda... - Exclamà sense ànims en George, fastiguejat, mentre alçava les cames i posava bruscament les botes sobre la taula del despatx.

- Ni una maleïda ànima, tothom ha tocat el dos, fins i tot els caps, i jo pringant aquí com un desgraciat. Ja m'agradaria veure que farien el malparit del director i el llepaculs del seu secretari si tinguessin la meva merda sou. - Va dir al mateix temps que obria un paquet de Marlboro i l'encenia amb l'encenedor que havia comprat a un pasquistaní al metro (3 per un cinquanta cèntims, una ganga).

En George Havia deixat el telèfon despenjat, de manera que cap trucada el destorbaria aquella tarda. El mòbil
restava al costat de la impressora, apagat. Ni tan sols havia encès l'ordinador en les quatre hores que portava a l'oficina. Encara quedaven sis hores abans la Rose, la guarda jurat de l'edifici, passés a tancar amb clau els despatxos. Tenia temps de sobra, o mes ben dit, tenia poc temps, molt poc temps.

- La Claire no ha tingut la decència de passar a acomiadar-se amb la nena aquest matí, tal i com havíem acordat amb la jutgessa; la molt bruixa sap que estic escurat i que si poso una altra demanda i perdo, estaré arruïnat. - Va pensar en George mentre consumia gairebé mitja cigarreta en dues pipades. - Ja m'imagino que li haurà dit a la petita Elie: "filla, ho sento, però el papa m'ha dit que no et vol veure" o "el papa ja no ens estima i no vol ni dir-nos adéu".
- Va concebre la ment d'en George mentre llençava al terra les restes de la cigarreta i les esclafava amb un sonor cop de peu, tan fort que féu fins i tot saltar els bolígrafs que hi havia sobre la taula.

- Serà meuca!!! - Cridà al mateix temps que etzibava un cop de puny al plafó de suro del seu despatx on, al costat d'un dibuix de l'Elie, hi penjava una imatge que li envien enviat per mail on apareixia un ocell adormissat que deia:
"Un dia de trabajo acorta la vida 8 horas"

- La molt desgraciada se'm rifa, no em deixa ni tan sols veure la nena, i a sobre he de fer les putes hores extra per poder pagar-li la pensió, que ben segur que es fotrà pel nas amb bitllets de vint dòlars juntament amb aquell malparit americà. - Pensà amargament en George mentre mirava, embadalit, a través de la finestra i es llepava la ferida que s'havia fet en colpejar el plafó de suro, el qual havia quedat mig despenjat. La sang tenia un regust de ferro, el mateix gust que va sentir el dia que l'amant de la Claire, l'americà de gairebé dos metres, en Brian, un esnob, gigoló, i adinerat fill d'un gran empresari, li va partir el llavi d'una puntada de peu a la cara, just desprès que els enganxes in-fraganti rebolcant-se mig despullats sobre l'estora del menjador.
Això va passar Justament dos dies abans que la seva dona el denuncies a ell per maltractaments.
- En George era temperamental, impulsiu, i a vegades cridava, però mai, mai, havia gosat posar la mà a sobre a la seva dóna, mai. El món li va caure a terra quan l'advocat li va dir que la denúncia per maltractaments deia que també havia colpejat en nombroses ocasions a l'Elie, la seva filla de 3 anys.

- Home maltractador, dona maltractada, filla maltractada, jutgessa, unes quantes cartes oportunes a un parell de diaris sensacionalistes i una aparició estel·lar en un programa d'actualitat i... Bingo! era un cas guanyat per a la Claire i el seu amant, l'atractiu heroi americà que l'havia rescatat de l'infern provocat pel seu "terrible marit".

La Claire marxaria als Estats Units amb la nena, el cotxe, un avenç de la immobiliària per la venda del pis que havien compartit fins aleshores i que ell havia posat a nom d'ella sota la vella tàctica del "hem de confiar l'un en l'altre, George", per no parlar gairebé tots els quartos que havia guanyat ell durant cinc anys treballant a l'oficina.

- Estava sol, amb l'aigua al coll, deprimit, arruïnat... fins i tot alguns companys de feina l'esquivaven ara pels passadissos; no volien tenir res a veure amb el "maltractador". El seu cap fins i tot li havia deixat anar subreptíciament un parell de vegades que la seva
presència constituïa un "element que distorsionava la imatge de la empresa", per això ja no el deixaven assistir a les reunions amb els caps de secció ni el deixaven anar a congressos, ara únicament el mantenien en plantilla perquè netejava, com ell deia, tota la merda de la que ningú es feia càrrec, i que el mantenia retingut dins de l'oficina cada dissabte fins ben entrades les onze de la nit.

Sobre la seva taula s'amuntegava una muntanya de paperassa enorme; no havia tocat un sol d'aquells informes des de feia hores, de fet, no ho pensava fer pas.

El rellotge marcava ja les 17:47 de la tarda; a través de la finestra, el núvols i la pluja feien que gairebé ja semblés el capvespre.

Plic, plic, plic... era el so del degoteig de l'aigua sobre la uralita de l'edifici del costat de les oficines; va ser l'últim que va sentir en George.

La sang tenia un regust de ferro... va ser l'últim que va pensar en George.