Gaia, Mare Terra

Un relat de: En-grunes

Has vist sempre
el sol subjugar la nit i les estrelles
Has dormit mil·lenis
en jaços de sec foliatge i molsa

El teu alè inspira vida

Pàl·lida neix la teva albada,
com tota esperança
Brillant resplendeix el teu matí,
com l'ànima d'un nounat
Rogenc mor el teu dia,
com la sang vessada dels teus fills
Fosca és la teva vestidura al vespre,
com el cor dels mortals

Deixa'm romandre amb tu, en aquest indret
On el somni i la vida s'arremolinen
i eleven el meu cor entre els núvols del cel
Allí on tan sols els teus fill alats
Xiuxiuegen a ta teva oïda plegaries ancestrals,
com càntics oblidats temps ençà

El meu cos fràgil s'estellarà
La meva ment en front del pèrfid temps es doblegarà
La meva ànima viatjarà allí on els demiürgs dictaminin

Però el meu cor continuarà bategant tal teu costat
Entre el teu cel i la teva terra
Al fons dels teus inabastables oceans
Al cim de les teves immaculades muntanyes
A les verges i frondoses espessors dels teus boscos

Vida o Mort
Somni o Realitat
Bé o Mal

Irrellevant és tot al final

Quan desitjo bategar amb tu per sempre més
Quan desitjo dormir als teus braços tota aquesta eternitat
I què és l'eternitat,
Sinó el breu lapse de temps entre dos somnis acomplerts...

Comentaris

  • Ei, m'ha agradat![Ofensiu]
    Un d'enfilat en un baobab | 23-02-2007 | Valoració: 9

    He vist que havies comentat el meu últim relat i per curiositat he vingut a tafanejar què escrivies... Encara no ho he pogut llegir tot, però aquest poema m'ha agradat especialment!

l´Autor

Foto de perfil de En-grunes

En-grunes

9 Relats

2 Comentaris

9398 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Sóc un jove bibliotecari de Barcelona ciutat que dedico algunes estones del meu temps lliure a escriure històries i relats que sovint em pasen pel i que són fruit de rauxes d'inspiració sobtades. No sóc un erudit, ni sóc una persona culta, però de tant en tant m'agrada escriure.

"Tots estem fets de la mateixa matèria amb que s'entrellacen els somnis"