Cercador
Plou
Un relat de: Arlu- Compartir:
Sota la pluja vull mullar-me. Vull sentir les gotes recorrent-me la cara, els braços, les mans. Vull sentir el fred de l'aigua, vull sentir com tremolo sobre l'asfalt dur i aspre, vull sentir els copets de l'aigua en caure sobre meu, sentir com cada cèl·lula se sotmet a la voluntat d'aquest líquid incolor i fred que plora sobre nosaltres.
Només vull saber que sóc humana, només vull poder ser egoista. Potser així seré més humana? Si volgués tenir-ho tot, si volgués tenir tot el que fos possible tenir m'aproparia més al sentiment d'humanitat? Seria més humana?
Però tot i intentar escudar-me rere un sentiment egoista, però tot i voler-ho tot, continuo parada sobre la vorera, desitjant mullar-me sota la pluja. Desitjant saber que encara soc viva, desitjant esbrinar que la remor que sento dins el pit no és només un tros de carn amb impulsos elèctrics. Desitjant saber que l'aparent present no és només una il·lusió. Desitjant saber que de veritat existeixo, que la meva vida existeix en aquest petit drap anomenat Terra.
Desitjant poder sentir.
I tot i voler sentir, continuo parada sobre la vorera, observant les gotes d'aigua precipitar-se contra el no-res.
Només vull saber que sóc humana, només vull poder ser egoista. Potser així seré més humana? Si volgués tenir-ho tot, si volgués tenir tot el que fos possible tenir m'aproparia més al sentiment d'humanitat? Seria més humana?
Però tot i intentar escudar-me rere un sentiment egoista, però tot i voler-ho tot, continuo parada sobre la vorera, desitjant mullar-me sota la pluja. Desitjant saber que encara soc viva, desitjant esbrinar que la remor que sento dins el pit no és només un tros de carn amb impulsos elèctrics. Desitjant saber que l'aparent present no és només una il·lusió. Desitjant saber que de veritat existeixo, que la meva vida existeix en aquest petit drap anomenat Terra.
Desitjant poder sentir.
I tot i voler sentir, continuo parada sobre la vorera, observant les gotes d'aigua precipitar-se contra el no-res.
l´Autor
2 Relats
0 Comentaris
385 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Jo no era ningú. Després vaig néixer, i així que vaig néixer vaig haver d'escollir un nom. Un nom amb un propòsit associat, un nom amb uns inconvenients inclosos, un nom.Jo sóc l'Arlequí, rient per fora i plorant per dins. Condemnada a l'eterna polifacètica expressió d'un mateix. Destinada a l'ofrena de la meva persona, destinada a curar ànimes trencades con la meva. Empresonada i dominada pel propi inconscient.
Arlequí, ha escollit el seu nom, Arlequí, ha escollit el seu destí, Arlequí, ha escollit una vida de gossos.
Arlequí B. Azul