Cercador
Plorar sota la pluja
Un relat de: BoletI aquí estic, al carrer
un vespre plujós de març,
el fred em recorre el cos
i no tinc amb què abrigar-me.
La pluja em mulla
el cos i la roba,
els peus i la cara
i m'envolta de calfreds.
La gent passa,
ningú no en mira,
ningú no s'adona que hi sóc
tothom viu feliç sense mi.
I aquí estic, en solitud
mirant la gent riure,
veient-los passejar
mentre jo em sento ignorat.
I ara és quan el cos
se m'afebleix i plora,
les llàgrimes omplen la cara
però la pluja me les amaga.
Comentaris
-
Jo també ploro[Ofensiu]Pedra | 22-05-2007
Com tu, jo també ploro en públic, però ni tan sols espero que la pluja amagui les meves llàgrimes. I no me'n avergonyeixo. El teu poema parla també de mi. Gràcies.
-
AiDuS | 21-05-2007 | Valoració: 9
És de veres que plorant sota la pluja ningú et veu... Però no és el camí.
Parla, explica, confia, sobretot confia!! ;)
Ja t'he dit que eres important per a moltes persones... No t'ho vols creure, però és cert!
Una amiga que t'estima...
PS: Molt bonic i profunt el text.. ;) -
no puc viure[Ofensiu]sucdetaronja | 21-05-2007
no puc viure feliç sense tu. com tu sempre em dius, agafa forces i tornat a alçar. el que no ens mata ens fa més forts, no? doncs et veig prou viu, així que somriu!!
ànims amor. saps que t'escolte fins a les sis de la matinada. b7s de taronja! ttm -
Un plor [Ofensiu]Cynthia | 21-05-2007 | Valoració: 9
M'encanta la pauta que has seguit, i l'originalitat en si
-
Perque..[Ofensiu]Densito | 21-05-2007 | Valoració: 10
Plores petit bolet ?
no t´he n´adones que som molts els que de tu estem pendents ?
Quan hi vagis pel carrer,i començi a plorar el cel, pensar que nomes ho fa per tu , perque creixis amb ell.
petonets
Valoració mitja: 9.33