Plor per tu

Afamada devoro
aterridores
paraules amb ingènua inconsciència
(colpeix sense malícia,
el somrís perdut)

Traumàtic sacrifici d'innocència...
agulles al pensament...
Empasso... esglai!

L'atac em sorprèn immòbil, incauta,
cada mot espaordeix.
I el silenci

llança involuntària crida vehement.
La llum s'obre camí i
trena la trama...

Admirada i sublim enteresa...!
Amaino i ofego el plany.
Mai em refaré?

Esperaré fins a la nit dels dies.
Et lliuraré del teu plor.
Roman eteri...