Plegant veles

Un relat de: focdegel

Tan de bo pogués plegar
les veles d'aquest món
i marxar molt enllà,
qui sap on, per a poder
deixar enrrera tots aquests
atzucacs en paral·lel
que s'han convertit
en barreres massa tosques
per a trencar sense energies.

Tan de bo fos tan fàcil
omplir d'esperança una
maleta (aquella del
primer viatge, recordes?)
i fer camí per les vies
del destí; marxar mar enllà
o terra endins, amb records
en và pels reservats camins.

I no pensar més.

No pensar en el demà,
només ser l'hora.
Ser tu la maquinària
d'aquest rellotge.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de focdegel

focdegel

44 Relats

48 Comentaris

38399 Lectures

Valoració de l'autor: 9.23

Biografia:
"Què són, sense els desastres, la vida i els poemes?"

"Aquest estiu d' alcohol amb gel als ulls, sento la meva vida negra i groga com la polpa d'un fruit que es va podrint al voltant del pinyol de la memòria"
[Joan Margarit]


El meu Flog: www.fotolog.com/foc_de_gel