Cercador
Plegant veles
Un relat de: focdegelTan de bo pogués plegar
les veles d'aquest món
i marxar molt enllà,
qui sap on, per a poder
deixar enrrera tots aquests
atzucacs en paral·lel
que s'han convertit
en barreres massa tosques
per a trencar sense energies.
Tan de bo fos tan fàcil
omplir d'esperança una
maleta (aquella del
primer viatge, recordes?)
i fer camí per les vies
del destí; marxar mar enllà
o terra endins, amb records
en và pels reservats camins.
I no pensar més.
No pensar en el demà,
només ser l'hora.
Ser tu la maquinària
d'aquest rellotge.
l´Autor
44 Relats
48 Comentaris
38399 Lectures
Valoració de l'autor: 9.23
Biografia:
"Què són, sense els desastres, la vida i els poemes?""Aquest estiu d' alcohol amb gel als ulls, sento la meva vida negra i groga com la polpa d'un fruit que es va podrint al voltant del pinyol de la memòria"
[Joan Margarit]
El meu Flog: www.fotolog.com/foc_de_gel