Cercador
Pizza, sexe i el protocol de Kyoto
Un relat de: skalyvaat- Compartir:
Sempre s'ha parlat molt de la importància dels preliminars en la sexualitat... però en quin moment comencen realment aquests preliminars? Molts dirien que amb les carícies prèvies a l'acte sexual, però a mi m'agradaria rebobinar el temps més enrera i arribar-me fins unes quantes hores abans, potser abans fins i tot del darrer àpat junts. Incloent una breu separació de tots dos, un sortir a donar el volt i llegir el diari o un mirar aparadors... en l'inconscient de l'un i de l'altre, tot i que físicament distanciats, ja es cou la dolça trobada nocturna.
-Em ve de gust arreglar-me per sortir... i a tu?
Més de vint anys casats i està refotudament bona. Elegància i seducció són, en ella, la mateixa cosa. Es posa uns pantalons cenyidets i una camisa, de lli, clarets.
-Podríem anar al port i menjar unes pizzes. Els nanos estarien contents.
Diria que els preliminars van començar llavors, a mitja tarda. Potser en algun somriure maliciós, en una mirada intencionada...
El temps era esplèndid. Havíem reservat una taula des d'on podíem veure el port, i la vista en aquella hora era magnífica. L'hora que va des del crepuscle fins que es fa de nit. Que bones eren les pizzes! La meva era tonno. Després, un agradable passeig i una conversa amb uns amics que vam trobar casualment.
I de nou a casa, amb sensacions molt agradables al cos, amb la sensualitat que regala l'estiu i que es barreja difuminant-se amb el desig i les ganes de seduir. A poc a poc, les mirades, el llenguatge i els somriures es van fent cada vegada més inequívocs. I això que mai parlem explícitament de fer l'amor. En realitat, no fa cap falta...
L'aire condicionat és com un regal dels déus que fa possible situacions com aquesta en dies especialment calorosos. Ella desitja, desitja que li acariciïn l'esquena, les cuixes, les natges, que li besin el coll, que li amanyaguin els cabells, i jo desitjo que ella ho desitgi...
La vida en general i el sexe en particular tenen moltes situacions en comú. Una d'elles és que s'han de prendre decisions, i mentre que en la vida sempre es recomana prendre-les en fred, en el sexe, per la seva pròpia naturalesa, sempre s'han de prendre en calent. Una decisió cal prendre-la ara ja... tancar-se amb balda a la cambra, amb la qual cosa s'eviten irrupcions infantils inesperades en moments poc oportuns; però el fet mateix de tancar-se ja posa en evidència que allà a dins es cou alguna cosa. Llevant la possibilitat d'ésser descoberts, es fa evident el què hi ha més enllà de la porta. A l'altra banda del ventall de possibilitats, hi ha la de deixar la balda sense passar, afegint així al desig, el risc i l'emoció que comporta.... no he de dir que ens decidim per la darrera.
Es gira i em somriu, vol que l'acaricii més, que li besi els mugrons, que passegi els meus dits i les meves mans per tot el seu cos, ara de cara a mi. També ella em toca dolçament, per tot el cos, em poso de boca terrosa, em torno a girar... acarona el meu sexe, que en aquestes alçades ja és ben viu, així com jo li acarono el seu, ja predisposat a l'amor.
El somriure, ara ja gens maliciós, és el punt denominador dels nostres semblants; ens sentim tan a gust... Ara, ella es posa de costat sense deixar de mirar-me i vol que li acariciï el seu sexe amb el meu membre; de forma sorpresiva, m'agafa el meu penis i m'ofereix el refugi de la seva coveta, i així comencem a gronxar-nos i a gemegar de gust. Vet aquí una altra decisió: impossible deixar de manifestar amb gemecs la nostra passió, però limitant els decibelis per no poder ser escoltats... posar el volum al seu punt correcte -tot un art!-.
Però el somriure d'ella ara sí que es torna maliciós. M'agrada el seu somriure, m'agrada ella, m'agrada aquest viso de color granat, tan sedós i agradable al tacte, que es nega a treure's, malgrat la meva difícil batalla contra els tirants, que em dificulten la tasca d'amanyagar-li els pits; cosa que va en detriment del seu plaer, però a favor del seu desig. I ha escollit -com sempre- el desig. Ara, sense deixar de somriure, s'ha posat damunt del meu cos, em besa, amb la mirada em diu que m'estima. Es posa el meu sexe a dins i m'ofereix pits i natges per tocar i acariciar, i ja tornem a estar cavalcant una estona més...
Que capriciosa és! M'encanta que s'assegui com una amazona i em cavalqui, em posa a mil i faig tot el que puc, amb les mans i la llengua, per donar plaer als seus pits. Em fascina veure de quina manera tan sensual el seu cos s'arqueja i es contorsiona... la seva pell, els seus ulls i tot el seu cos fan evident el gust que està sentint. Ah! I per si no ho havia dit abans... està esplèndida.
Mmmmmmm.... ara vol que sigui jo qui la penetri damunt d'ella, i va fent tot de moviments amb les cuixes i les cames per poder triar com entro i com surto jo, i com li dono plaer.... i el que ella m'està donant a mi! Ara s'acosta la decisió més difícil...
Saps que si et deixes anar el plaer serà immens, però trobes el gust en la mortificació d'esperar una miqueta més i gaudir d'aquesta tortura perquè saps que incrementarà el teu goig final i el d'ella. I així com hem triat no passar la balda, no treure's el viso i transformar els crits que faríem si estiguéssim sols en el goig més silent, de la mateixa manera ens decantem per l'opció més difícil, la de la tortura i l'ajornament de la mútua explosió final.
-Vull acabar així...
I de nou som com al principi, quan ella m'oferia la coveta i jo, per darrera, li acariciava els costats del cos, els pits i la penetrava....
Em mira amb la màxima expressió de goig. I jo em sento molt home. I -n'estic segur- ella es sent molt dona ara. A punt d'assolir l'objectiu final, el cim, allò que tots dos tant volem. I ens recreem en la tortura del goig, ho fem durar tant com podem.
-Agafa'm...
Li agafo i separo les natges per poder penetrar-la més bé (encara!). Els moviments del meu sexe es fan més lents, perquè ella en reconegui cada centímetre que li entra i que li surt. I jo disfruto de cada instant, de cada entrada, de cada sortida, complaent-me en els punts més sensibles del meu membre. Encara queda una darrera decisió... la decisió final.
Li agrada que la prengui per les natges, però també li encanta que, en els darrers instants, l'agafi pels pits o bé per la cintura. Lamentablement, només tinc dues mans. Avui he decidit agafar-li el cul i anar-li separant les natges amb les mans en cada envestida.
Els seus moviments, sempre tan eròtics i pausats, ara es fan més ràpids i descontrolats. Està totalment mullada. L'orgasme és imminent.
El meu també. Disfruto dels darrers moments tant com puc. I de cop, els seus moviments es tornen espasmes i sento un crit intensíssim, tot i que ofegat. I ja no puc més, em rendeixo... m'escorro. El meu orgasme és llarguíssim i bestial, i en cap moment deixo de separar-li les natges, fins al final del final, perquè no vull privar-la ni d'un gram de plaer.
La batalla ha acabat. Ens quedem absolutament exhaustos però amb una immensa pau interior. Ens mirem i no cal dir res. Com a màxim, carícies suaus i plenes de tendresa, ja totalment alliberades de l'esclavatge sexual... No sé per què tothom, en aquest moment, es diu que s'estima. Jo momés sé que me l'estimo molt.
Ara sento el sorollet de l'aparell d'aire condicionat tant com noto la serenitat del meu esperit. No, no és moment de fer retrets si hem vulnerat el protocol de Kyoto... ens mereixem el benestar que estem sentint.
I l'aire condicionat també.
-Em ve de gust arreglar-me per sortir... i a tu?
Més de vint anys casats i està refotudament bona. Elegància i seducció són, en ella, la mateixa cosa. Es posa uns pantalons cenyidets i una camisa, de lli, clarets.
-Podríem anar al port i menjar unes pizzes. Els nanos estarien contents.
Diria que els preliminars van començar llavors, a mitja tarda. Potser en algun somriure maliciós, en una mirada intencionada...
El temps era esplèndid. Havíem reservat una taula des d'on podíem veure el port, i la vista en aquella hora era magnífica. L'hora que va des del crepuscle fins que es fa de nit. Que bones eren les pizzes! La meva era tonno. Després, un agradable passeig i una conversa amb uns amics que vam trobar casualment.
I de nou a casa, amb sensacions molt agradables al cos, amb la sensualitat que regala l'estiu i que es barreja difuminant-se amb el desig i les ganes de seduir. A poc a poc, les mirades, el llenguatge i els somriures es van fent cada vegada més inequívocs. I això que mai parlem explícitament de fer l'amor. En realitat, no fa cap falta...
L'aire condicionat és com un regal dels déus que fa possible situacions com aquesta en dies especialment calorosos. Ella desitja, desitja que li acariciïn l'esquena, les cuixes, les natges, que li besin el coll, que li amanyaguin els cabells, i jo desitjo que ella ho desitgi...
La vida en general i el sexe en particular tenen moltes situacions en comú. Una d'elles és que s'han de prendre decisions, i mentre que en la vida sempre es recomana prendre-les en fred, en el sexe, per la seva pròpia naturalesa, sempre s'han de prendre en calent. Una decisió cal prendre-la ara ja... tancar-se amb balda a la cambra, amb la qual cosa s'eviten irrupcions infantils inesperades en moments poc oportuns; però el fet mateix de tancar-se ja posa en evidència que allà a dins es cou alguna cosa. Llevant la possibilitat d'ésser descoberts, es fa evident el què hi ha més enllà de la porta. A l'altra banda del ventall de possibilitats, hi ha la de deixar la balda sense passar, afegint així al desig, el risc i l'emoció que comporta.... no he de dir que ens decidim per la darrera.
Es gira i em somriu, vol que l'acaricii més, que li besi els mugrons, que passegi els meus dits i les meves mans per tot el seu cos, ara de cara a mi. També ella em toca dolçament, per tot el cos, em poso de boca terrosa, em torno a girar... acarona el meu sexe, que en aquestes alçades ja és ben viu, així com jo li acarono el seu, ja predisposat a l'amor.
El somriure, ara ja gens maliciós, és el punt denominador dels nostres semblants; ens sentim tan a gust... Ara, ella es posa de costat sense deixar de mirar-me i vol que li acariciï el seu sexe amb el meu membre; de forma sorpresiva, m'agafa el meu penis i m'ofereix el refugi de la seva coveta, i així comencem a gronxar-nos i a gemegar de gust. Vet aquí una altra decisió: impossible deixar de manifestar amb gemecs la nostra passió, però limitant els decibelis per no poder ser escoltats... posar el volum al seu punt correcte -tot un art!-.
Però el somriure d'ella ara sí que es torna maliciós. M'agrada el seu somriure, m'agrada ella, m'agrada aquest viso de color granat, tan sedós i agradable al tacte, que es nega a treure's, malgrat la meva difícil batalla contra els tirants, que em dificulten la tasca d'amanyagar-li els pits; cosa que va en detriment del seu plaer, però a favor del seu desig. I ha escollit -com sempre- el desig. Ara, sense deixar de somriure, s'ha posat damunt del meu cos, em besa, amb la mirada em diu que m'estima. Es posa el meu sexe a dins i m'ofereix pits i natges per tocar i acariciar, i ja tornem a estar cavalcant una estona més...
Que capriciosa és! M'encanta que s'assegui com una amazona i em cavalqui, em posa a mil i faig tot el que puc, amb les mans i la llengua, per donar plaer als seus pits. Em fascina veure de quina manera tan sensual el seu cos s'arqueja i es contorsiona... la seva pell, els seus ulls i tot el seu cos fan evident el gust que està sentint. Ah! I per si no ho havia dit abans... està esplèndida.
Mmmmmmm.... ara vol que sigui jo qui la penetri damunt d'ella, i va fent tot de moviments amb les cuixes i les cames per poder triar com entro i com surto jo, i com li dono plaer.... i el que ella m'està donant a mi! Ara s'acosta la decisió més difícil...
Saps que si et deixes anar el plaer serà immens, però trobes el gust en la mortificació d'esperar una miqueta més i gaudir d'aquesta tortura perquè saps que incrementarà el teu goig final i el d'ella. I així com hem triat no passar la balda, no treure's el viso i transformar els crits que faríem si estiguéssim sols en el goig més silent, de la mateixa manera ens decantem per l'opció més difícil, la de la tortura i l'ajornament de la mútua explosió final.
-Vull acabar així...
I de nou som com al principi, quan ella m'oferia la coveta i jo, per darrera, li acariciava els costats del cos, els pits i la penetrava....
Em mira amb la màxima expressió de goig. I jo em sento molt home. I -n'estic segur- ella es sent molt dona ara. A punt d'assolir l'objectiu final, el cim, allò que tots dos tant volem. I ens recreem en la tortura del goig, ho fem durar tant com podem.
-Agafa'm...
Li agafo i separo les natges per poder penetrar-la més bé (encara!). Els moviments del meu sexe es fan més lents, perquè ella en reconegui cada centímetre que li entra i que li surt. I jo disfruto de cada instant, de cada entrada, de cada sortida, complaent-me en els punts més sensibles del meu membre. Encara queda una darrera decisió... la decisió final.
Li agrada que la prengui per les natges, però també li encanta que, en els darrers instants, l'agafi pels pits o bé per la cintura. Lamentablement, només tinc dues mans. Avui he decidit agafar-li el cul i anar-li separant les natges amb les mans en cada envestida.
Els seus moviments, sempre tan eròtics i pausats, ara es fan més ràpids i descontrolats. Està totalment mullada. L'orgasme és imminent.
El meu també. Disfruto dels darrers moments tant com puc. I de cop, els seus moviments es tornen espasmes i sento un crit intensíssim, tot i que ofegat. I ja no puc més, em rendeixo... m'escorro. El meu orgasme és llarguíssim i bestial, i en cap moment deixo de separar-li les natges, fins al final del final, perquè no vull privar-la ni d'un gram de plaer.
La batalla ha acabat. Ens quedem absolutament exhaustos però amb una immensa pau interior. Ens mirem i no cal dir res. Com a màxim, carícies suaus i plenes de tendresa, ja totalment alliberades de l'esclavatge sexual... No sé per què tothom, en aquest moment, es diu que s'estima. Jo momés sé que me l'estimo molt.
Ara sento el sorollet de l'aparell d'aire condicionat tant com noto la serenitat del meu esperit. No, no és moment de fer retrets si hem vulnerat el protocol de Kyoto... ens mereixem el benestar que estem sentint.
I l'aire condicionat també.
