Pitufa

Pitufa,tu ell ho saps que sempre t'he estimat
i mai ell m'ha importat el que tu has estat;
no ho sé,Pitufa,vull creure que m'has apreciat.

M'has apreciat a la teva manera
passa envant i passa enrera
hem viscut i conviscut dies plegats
de formosa i platonica amistat.

Altra relació amb tu hauria volgut
perquè encara que més major
crec esser home decent i d'honor
que mereix ser estimat en gratitut.

No has volgut!
Per la diferència d'edat
no ho has volgut
Pel que dirà la gent
una barrera has posat
i jo que tenc molts defectes però no el de drogat
t'ho he respectat
com la teva privacitat
que com cavaller sempre m'he portat.

El teu nom tan corrent com el de la verge Maria
mai jo sóc divulgat
i encara moltes ganes tengui
que quedi ell ben demostrat
que aqui no ho faria .

Per mi sempre seràs Pitufa
la dona que hagués pogut ser
i que no ha estat.
No et retrauré mai el passat
i tu bé ho saps.
Sóc un home major
a qui les dones heu l'amor refusat;
aquest verso segu mai sera publicat,
més bé serà menyspreuat.
Jo sóc un home que no va tort
però a qui ell la mala sort
a ferit amb urpes de fera.