pit i colló

--Tria: o ella o jo?
--Ella.

Tot havia començat un any abans a Internet.
El mal que fa el correu...
Se n'anava a Madrid de curset.
No feia pas pudor de socarrim,
però no hi havia res que quadrés.

Després de la descoberta, els papers
i arreglar-ho tot com més bé millor.

Tot tenia caducitat,
excepte quan ell fotria el camp.
És clar, no el deixaré pas al carrer
amb la seva depressió de cavall:
plorant, dormint de dia
i rumiant de nit...
Devien ser les cabòries
de saber que es quedava sense sostre.

A partir d'aquí només hi havia un pas:
fer barreges amb les medecines
i amb el conyac.
Dos cops el van trobar estabornit,
somiant amb els àngels de la guarda.
Després, o abans, quan conduïa,
no sabia què feia.

Millor que callem perquè ja dic prou.

A vore què farà ara tancat a ponent,
on el temps és fred i hi ha boira cada dia,
sobretot quan és hivern.

Em diu que no em senti pas culpable,
em diu un altre, però què he fet!

Té raó quan diu que,
si l'altra l'hagués secundat
i no l'hagués engegat pas a fer punyetes
quan li va dir que ja podien estar junts,
ara estarien follant pels descosits...

I encara té els collons de dir-me que ho tapi:
no vol quedar marcat...
no, escarificació al cervell!!!