Cercador
Pinzellades color lila
Un relat de: rosertomàs- Compartir:
Pinzellades color lila
Entrevistador: Bon dia
Escriptora: Bon dia
Entrevistador: Es una escriptora femenina o feminista?
Escriptora: Una escriptora femenina convertida en feminista de la igualtat.
Entrevistador: Ens pot explicar com va anar?
Escriptora: Al meu entorn escolar, per la tarda, als nois, els ensenyaven ciències, matemàtiques o coses importants per llaurar-se un futur; les noies apreníem a cosir, sargir, brodar, en definitiva, coses útils per a una futura mare, esposa, filla o germana.
Entrevistador: I vostè no hi estava d’acord...
Escriptora: Al començament , vaig haver d’acceptar-ho (no sense remugar entre dents per què una nena no pot escollir el futur?)
Entrevistador: Un dia va traslladar la pregunta que l’amoïnava a donya Mercedes, una mestra que sí havia pogut decidir de què volia fer de gran...
Escriptora: Sí, i va ser ella qui em va sembrar la necessitat de respondre “per què la humanitat ha exclòs i inferioritzat a les dones, més o menys la meitat de la població?”
Entrevistador: i va trobar part de la resposta en l’escola del seu poble mentre brodava...
Escriptora: I llegint un llibre que em va deixar donya Mercedes... a mig brodar, vaig arribar a la conclusió que la feminitat com a concepte -dona emotiva, dependent, cuidadora, sacrificada… ve per l’educació, no per la seva biologia o genètica.
Entrevistador: Quin llibre era?
Escriptora: Un llibre molt antic i molt famós, que segur que coneix: El segon sexe, de Simone de Beauvoir.
Entrevistador: Ah, sí, clar, el clàssic del feminisme. I què va aprendre d’ell? Escriptora: Vaig aprendre que les dones no són el segon sexe, sinó el primer. Que la història, la cultura i la societat han estat construïdes des d’una perspectiva masculina que ha invisibilitzat i oprimit les veus i les experiències de les dones. Que les dones no neixen, sinó que es fan, i que poden fer-se de moltes maneres diferents. Que les dones tenen dret a ser lliures, a pensar, a expressar-se, a decidir, a estimar, a crear, a somiar…
Entrevistador: Vaja, quina lliçó. I com va aplicar aquest coneixement a la seva vida i a la seva obra?
Escriptora: Vaig aplicar-lo de la millor manera que vaig saber: primer, llegint, i després, escrivint.
Escrivint sobre les meves vivències, les meves emocions, les meves opinions, les meves reivindicacions.
Escrivint sobre les altres dones, les que van ser, les que són i les que seran. Escrivint per a les dones, però també per als homes, perquè els convidi a reflexionar, a qüestionar, a canviar.
Escrivint per a mi, però també per a tothom, perquè la meva veu sigui escoltada, respectada i valorada, fins i tot a ciutat.
Entrevistador: I creu que ho ha aconseguit?
Escriptora: No ho sé, però ho he intentat. I crec que això ja és una victòria.
Entrevistador: Per acabar, quines són les seves altres referències literàries?
Escriptora: N’hi ha moltes, però et puc dir que si hi ha una escriptora del present o del futur que cregui que les dones tenen dret a ser lliures, a pensar, a expressar-se, a decidir, a estimar, a crear, a somiar…
aquesta és la meva heroïna.
Entrevistador: Bon dia
Escriptora: Bon dia
Entrevistador: Es una escriptora femenina o feminista?
Escriptora: Una escriptora femenina convertida en feminista de la igualtat.
Entrevistador: Ens pot explicar com va anar?
Escriptora: Al meu entorn escolar, per la tarda, als nois, els ensenyaven ciències, matemàtiques o coses importants per llaurar-se un futur; les noies apreníem a cosir, sargir, brodar, en definitiva, coses útils per a una futura mare, esposa, filla o germana.
Entrevistador: I vostè no hi estava d’acord...
Escriptora: Al començament , vaig haver d’acceptar-ho (no sense remugar entre dents per què una nena no pot escollir el futur?)
Entrevistador: Un dia va traslladar la pregunta que l’amoïnava a donya Mercedes, una mestra que sí havia pogut decidir de què volia fer de gran...
Escriptora: Sí, i va ser ella qui em va sembrar la necessitat de respondre “per què la humanitat ha exclòs i inferioritzat a les dones, més o menys la meitat de la població?”
Entrevistador: i va trobar part de la resposta en l’escola del seu poble mentre brodava...
Escriptora: I llegint un llibre que em va deixar donya Mercedes... a mig brodar, vaig arribar a la conclusió que la feminitat com a concepte -dona emotiva, dependent, cuidadora, sacrificada… ve per l’educació, no per la seva biologia o genètica.
Entrevistador: Quin llibre era?
Escriptora: Un llibre molt antic i molt famós, que segur que coneix: El segon sexe, de Simone de Beauvoir.
Entrevistador: Ah, sí, clar, el clàssic del feminisme. I què va aprendre d’ell? Escriptora: Vaig aprendre que les dones no són el segon sexe, sinó el primer. Que la història, la cultura i la societat han estat construïdes des d’una perspectiva masculina que ha invisibilitzat i oprimit les veus i les experiències de les dones. Que les dones no neixen, sinó que es fan, i que poden fer-se de moltes maneres diferents. Que les dones tenen dret a ser lliures, a pensar, a expressar-se, a decidir, a estimar, a crear, a somiar…
Entrevistador: Vaja, quina lliçó. I com va aplicar aquest coneixement a la seva vida i a la seva obra?
Escriptora: Vaig aplicar-lo de la millor manera que vaig saber: primer, llegint, i després, escrivint.
Escrivint sobre les meves vivències, les meves emocions, les meves opinions, les meves reivindicacions.
Escrivint sobre les altres dones, les que van ser, les que són i les que seran. Escrivint per a les dones, però també per als homes, perquè els convidi a reflexionar, a qüestionar, a canviar.
Escrivint per a mi, però també per a tothom, perquè la meva veu sigui escoltada, respectada i valorada, fins i tot a ciutat.
Entrevistador: I creu que ho ha aconseguit?
Escriptora: No ho sé, però ho he intentat. I crec que això ja és una victòria.
Entrevistador: Per acabar, quines són les seves altres referències literàries?
Escriptora: N’hi ha moltes, però et puc dir que si hi ha una escriptora del present o del futur que cregui que les dones tenen dret a ser lliures, a pensar, a expressar-se, a decidir, a estimar, a crear, a somiar…
aquesta és la meva heroïna.