pijames grisos

Pijames grisos

17 febrer 2014
Fa 26 dies que estic ací, he preguntat si podia escriure i m’han comentat que no suposa cap problema. La meua família m’ha portat un quadern en blanc, estris per escriure... He pensat de fer un diari, només és un propòsit...veurem com va. Ha acabat el temps d’esplai i el grup de pijames grisos tornem amb els nostres acompanyants de blanc cap a la sala psiquiàtrica de l’hospital. Pel camí molts pacients amb pijama, però ells el porten blau.

12 febrer
Esquizofrènia, bipolar, psicosi, depressió, ... paraules que probablement només els professionals saben bé el que volen dir. La resta, potser etiquetem?Jo preferisc dir... persones..., algunes amb família i amb una vida que ara els ha canviat perquè tenen un problema de salut, com M. que era gerent de supermercat, o L. que treballa de fuster, o S. que és metge internista. La bona gent la reconeixes perquè és més bona quan la coneixes.

2 febrer
Dibuixos del meu fill, una flor de paper amb una nota dins: “papa et vull molt i et voldré sempre”, les visites de la meua família que fa torns per vindre diàriament, amigues i amics que venen periòdicament, tot per fer-me partícip d’una estima que NO em considere digne de rebre... L’autoestima? No en tinc...

23 gener
Tinc el cap boirós, no sé ben bé què ha passat..., m’he despertat en una llitera d’hospital lligat de braços i peus, tinc una via posada i sembla que vaig sondat, al canell i al coll porte uns embenats ben grossos, també m’han posat un collar ortopèdic...poc a poc ordene els meus pensaments i... plore desconsoladament!!

23 gener 2019
Han passat 5 anys... celebre l'aniversari? Sóc un supervivent, un equilibrista que travessà el precipici, un vianant del camí d’una vida amb moltes cruïlles, tantes com els viaranys de l’aigua de pluja sobre el vidre... una vida en la que, sempre, quan es tanca una porta hi ha d’altres que s’obren, i on només hi ha una cosa que no té retorn.
Potser un dia els pijames seran blaus, verds, rosa... sense cap estigma.