petites hores

Amb argila blanca
construeixo nius per als
records
i en algun cel d'estiu
noto la seva presència
llunyana i negra
com l'oblit
i m'esberla el pit
tant... silenci.

Quan la llum baixa la veu
i el dia torça el coll,
la nit vessa el teu nom.
Tinc el teu cor a la mà
i no sé què fer-ne;

oblidar
no és com tancar la porta
de la cambra dels jocs.

El vent fa dansar les palmeres
sobre un món encara possible
i per estrenar.

S'evaporen les metàfores
i entre vers i vers
hi ha un carrer estret
per on camina
la meva ànima fosca
adorant el teu esquelet.

Sé que ets allí i m'esperes...

Només pregunto
si falta gaire per arribar.