Petita història

Espurnes que neixen i desaparèixen en un instant.

Missatges ocults entre paraules i mirades que s'esvaeixen en la foscor.
Entre el fum, la lluna i la nit, apareixes com si res i de sobte omples la vida d'algú i aquest algú, te l'omple.

Aviat, però, la vida s'acaba.

S'apaga aquesta llum, perquè ja no creus en allò que volies o creies voler,
allò que estimaves ho veus mort i no creus en aquells que t'envolten.

La deixes marxar.

Li dius q s'ha acabat, que et fa mal i li fas mal, però
en el fons no actúes com vols, segur que no...
sinó,
no canviaries la cara quan la veiessis arribar en la llunyania ni quan la trobessis asseguda, sola, brillant pel sol.

Allà, quieta, ella espera.
Jeu inmersa en aquella bellesa que ara t'inspira i que, oblidada, et fa mal no poder besar.