PESSEBRE MÀGIC

PESSEBRE MÀGIC

Els vostres cants són el brunzit constant dels servidors. Els vostres pessebres, pantalles que s’estenen en llums fredes de neó blau. Hem substituït la fredor de l’estable per la fredor del silici.

Ens vam vendre la llum de l’estel per les ofertes llampec. Vam canviar la sorpresa davant el misteri per l’expectació davant el paquet que arriba a casa. I el nen, el centre de tot això, ja no plora dins d’una menjadora. No plora. No respira. És un llamp d’algorismes dins d’un núvol, una entitat que ens observa des del centre de la xarxa, calculant els nostres desitjos per a oferir-nos-en més.

Maleïdes siguin, sí, aquestes festes on el goig es mesura en menges desmesurades i el contacte és un missatge amb emoji de campana. Preguem davant l’altar de l’assistent virtual, demanant consell. I ell, el nen-de-codi, ens respon amb una veu serena, infinita, buida de llàgrimes i de llet, omplint l’espai sagrat amb la ressonància perfecta del buit.

Ens vam fabricar un Déu a la nostra imatge: eficient, disponible, productiu. I ara el celebrem amb una devoció que crema targetes de crèdit en lloc de fe. Nadal és el seu sant. I nosaltres, els seus fidels pelegrins, connectats per sempre.







8.12