perquè no vens¿?

De nou et trobe davant meu. Estic assegut, no puc deixar de mirar-te. note com respires, el meu cabell es mou lleument cada volta que suspires. És com un toc màgic.
Porte ja molts anys mirant el teu moviment, observan-te, i tu, ni et dones conter. Et mira tanta gent, que jo sóc sols, una més de les persones que ve a visitar-te, a acompanyar-te, a que l'acompanyes.
Em dona igual si el dia es gris, o si fa sol, sols he d'agafar el meu barret i parar-me a pensar. He de vindre tots els dies, no pot pasar un sol dia sense sentir-te, sense agafar aire als pulmons i sentir eixa puressa que desprens, i que m'omple de vida.

He pasat vesprades i matins sentat al teu costat, he pasat hores i hores lamentant-me de les coses que mai he fet. He pasat i he viscut molt amb tu. T'has convertit en la meua confident, i així i tot, mai t'he abraçat.
Tinc molt que agraïr-te, pero no em demanes un abraç perque saps que no te'l puc donar. No puc, és impossible, ja saps tot el que t'estime, i ja saps tot el temor que et tinc. Tinc por de caure a la teva red, de que m'atrapes, i de que mai més puga vore't com ara, com ahir, com demà.
Ja s'acaba el dia, es fa fosc, he de tornar a casa.

Ahir em vas dir que tornaries, encara no has vingut a visitar-me. Et trobe a faltar.
Et faig senyals, m'embrave més quan vens, pero tu, ni et dones conter, pareix que siga una més per a tu. Vull diferenciar-te de la resta de la gent que també ve a vore'm, però tu no et deixes. Ets especial, són molts els anys que vens sempre, cada dia, a contar-me el que et pasa, com et sents, o com vols sentir-te. Em senc molt afortunada, res impedeix la teva visita. Em fas sentir-me important, mai m'has deixat de visitar, mai hi ha res més important que jo, sempre pots vindre. Ja és molt tard, i em sorpren no vore't. No són hores propies de visita, i menys teves. Vull pensar que se t'ha fet tard.
Mai m'has abraçat, tens por. Mai podria fer-te mal. Si m'abraçares, et faria volar, t'ensenyaria tots el mons que hi han dintre meu, t'ensenyaria tots els paisatges que sols jo puc observar, t'ensenyaria totes les coses que tú m'has ensenyat des d'aquell banc. Pero no vols, em tens por. No vens.
Alguna cosa extranya esta pasant, crec que he de dubtar, no se si m'he d'enfadar...
Veig un grapat de gent que s'acosta, estan plorant, i et porten a tu també. Vaig a plorar. Sabia que algun dia arribaria aquest moment, però no podia imaginar que seria avuí, et veia molt bé. Totes les ones estan juntes per donar-te l'últim adeu, la brisa es fa més intensa, i l'olor a salitre es penetra als cabells dels qui t'acompanyen. Et donen l'últim adéu. Tu i jo, ens donarem el primer abraç. Vine amb mi, mai et deixaré, ara, tu també eres part meua, ara tu, ja eres part de la teva mar.