amor meu...

Em pregunte si existiran els segons en el meu món, perquè no note gaire diferencia entre un segon, i una eternitat. No note la diferencia.
Un abraç, que dura uns segons, el retinc a la meua ment molt de temps, tant de temps...
Quan no puc veure't, et recorde, i amb un nus a la gola, i els ulls humits, pense en el moment en que ens retrobarem. Eixe moment, que en recordar-lo, per ami ja serà etern.
Et trobe a faltar, molt més del que voldria, però el que de veritat voldria, és que no em faltares mai.
T'estime. T'estime a tu, i el que fas. El que no fas. El que dius, i el que no dius, Estime la manera d'estimar-nos.
Estime el nostre temps, estime eixe racó que creem per unir-nos. Obrim i apaguem el llum segons en convé. Et mire. Em mires.
El somriure és el nostre aïllat, i la lluna, la nostra protectora. I els núvols els nostres confidents, i el sol, el sol ens carrega d'energia.
El meu cor batega fort quan d'entre els teus llavis surt el meu nom.
Els meus sentiments s'aviven com la flama quan m'agafes de la mà, i si em concentre, puc sentir-te bategar.
Mai descanse, perquè no em canse. Sempre a la meua ment, sense estar-hi del tot present. Et guarde al meu raconet.
Ets el moment del dia que més m'agrada.
Parar-me
Pensar-te
Imaginar-te
Recordar-te
Ets el moment del dia que més m'agrada.
Trobar-te
Besar-te
Sentir-te
Abraçar-te
Ja estic ansiosa per que arribe demà, perquè arribe el teu moment, o el que és el mateix, el meu moment d'estimar-te.
Amor meu, jo no se quin fruit d'inexplicable sabor m'has donat.
No se quin so d'agradable color m'has donat.
Que no s'apagui eixa font d'incalculable valor,
i que no deixe el meu amor, de donar-te calor