Perquè els somnis es fan realitat

En el temps que fa que estic perseguint el meu somni, mai m'havia sentit com ara. Esplèndida. La gent es fixa en mi, potser perquè sóc allà dalt de l'escenari, a punt d'aconseguir el meu somni. En el meu vocabulari no existeix la paraula IMPOSSIBLE. Sempre intento mostrar optimisme, i fer veure que els somnis es poden complir. Evidentment, no s'aconsegueix d'un dia per l'altre, fa falta força, i temps. Però no és increïble que només cuidant els petits detalls facis un pas de gegant, que t'acosta al somni? Què ens ajuda a fer passos? Aprendre a valorar. Sí, hem de valorar allò que ens ajuda a complir-lo.

Falten segons per demostrar el que valc. Si aquella noia rossa, que és la presentadora, diu el meu nom, el meu somni s'haurà fet realitat. Hi ha la possiblitat de perdre, però prefereixo deixar el pessimisme a un costat, i centrar-me en lluitar per fer-lo possible. La noia surt a l'escenari. Estem tots col·locats correctament, de manera que tothom veu a cadascun dels participants. Es fica bé la faldilla, mira al terra, i després de fer uns tocs al micròfon, anuncia el nom del guanyador. En aquell precís instant, el món s'atura, i només sento aplaudiments. El meu nom no ha estat nombrat, així que abaixo la mirada, he fracassat. Però m'adono de que he de somriure, potser avui no havia de guanyar, i el destí volia que seguís lluitant. I així faré. Per què?

Perquè els somnis es fan realitat.

Només tinc 13 anys:D Espero que us agradi.