Pero que no s'apagui mai la teva veu

Un relat de: Marc Freixas

Que no s'apagui la teva veu.
Nomes direm el teu nom
perque la paraula arreli fort
alla on començi la naturalesa,
i l'art
i la cultura.

Encendrem la mirada dels teus poemes,
i nosaltres, embadalits com sempre,
ja farem que tot es resumeixi
en els ulls que et van llegint continuament...

sense descans, eternament.


Pero que no s'apagui mai la teva veu.

Comentaris

  • Que bonic[Ofensiu]
    Fada del bosc | 01-12-2010 | Valoració: 10

    L'he llegit i rellegit i només puc dir que m'agrada, és d'aquells poemes que no saps ben bé perquè queda dins com una melodia que t'acompanya.

    Enhorabona per escriure poemes com aquest

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

821154 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.