Cercador
Pero que no s'apagui mai la teva veu
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Que no s'apagui la teva veu.
Nomes direm el teu nom
perque la paraula arreli fort
alla on començi la naturalesa,
i l'art
i la cultura.
Encendrem la mirada dels teus poemes,
i nosaltres, embadalits com sempre,
ja farem que tot es resumeixi
en els ulls que et van llegint continuament...
sense descans, eternament.
Pero que no s'apagui mai la teva veu.
Comentaris
-
Que bonic[Ofensiu]Fada del bosc | 01-12-2010 | Valoració: 10
L'he llegit i rellegit i només puc dir que m'agrada, és d'aquells poemes que no saps ben bé perquè queda dins com una melodia que t'acompanya.
Enhorabona per escriure poemes com aquest
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872085 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.