Perfum de tardor

Un relat de: Josep Bonnín Segura

PERFUM DE TARDOR


Havia acabat l'estiu. I ara tornava arribar altra vegada la derrota de la llum. Dies curts, grisos, una tardor que presagiaria l'entrada del fred i una certa tristor. Teníem que tornar cap a la introspecció i això a en Joan li encantava.
Quan muntà l'empresa sabia molt bé que li exigiria molts d'esforços. Que no es podia demanar la lluna en un cove i de totes maneres, malgrat la demanessis ningú te la donaria.
Aquella perfumeria que es trobava en un dels carrers més antics del port, sabia de ben cert que seria un bon i profitós negoci. La campanya publicitària que havia contractat per a llançar-la , va provocar un estrèpit al qual no estava acostumat el sector.
En Joan anunciava que crearia una nova manera d'entendre el perfum.
Havia anat adquirint tots els estris necessaris, però antics. El que s'empraven per destil·lar els perfums amb els productes naturals. No admetia res sintètic ni químic, tot natural. Les destil·lacions les feia amb els alambins, que antics perfumers havien fet servir. Gran part del seu material era del Segle XVI, comprat a França i a Itàlia.
La idea que havia concebut era personalitzar el perfum. Llavors per fer-ho, li era imprescindible conèixer amb el més mínim detall la persona que li encomanava.
Sabia que al principi no tindria cola a la porta, però que progressivament se n'adonarien de la importància de la tasca que pretenia fer.
Odiava la massificació on s'havia arribat amb les colònies i volia trencar aquell atemptat a l'ofici.
Bastava per crear un perfum que un famós anuncies una fragància que li havia fabricat un laboratori sense tenir art ni part. Ni entendre en absolut la seva vertadera essència. Això el sulfurava i l'indignava; per tant decidí passar a l'acció.

Quan aquell horabaixa de tardor, entrà aquella al·lota, alta, estilitzada, amb la cabellera rosa amb uns rinxols que li queien sobre l'espatlla com una cascada, va sentir un esclat de perfum que no havia olorat mai en la vida . No es fitxa massa en les seves faccions, cap sobresortia sobre la resta.
Portava una gavardina de color fúcsia que li queia a tall d'unes botes amb uns signes gravats a la pell, que ell desconeixia. Tan sols un detall el va sorprendre, les seves orelles acabaven en un punta molt fina. No semblaven d'estructura humana. No li dóna més importància.
Ella se'l mirava d'una manera impròpia .Inadequada pels qui tan sols van a comprar un perfum.
Em pot dir en què la puc servir ?. Digué en Joan per trencar el gel, malgrat no n'estava gaire segur de la seva resposta.
El silenci es mantenia. La sensació era prou incòmode i desconcertant.
Senyoreta, la puc servir?, insistí.
No ho sé, avui en dia ja no existeixen perfumistes. Existeixen venedors de perfums i això és tot.
En Joan va rebre el cop sense canviar l'aspecte de la cara. Simplement va estrènyer una mica les mandíbules, sense que es notés massa.
Senyoreta...
Digues-me Carla, difícilment pots saber quin és el meu estat civil. O sigui que per favor concretem les coses d'entrada.
Jo em dic Joan, afegí presentant-se
Ja ho sé. No creuràs que he entrat al teu establiment per pura casualitat. No m'agrada perdre el temps. Malgrat m'era imprescindible fer-te la prova per veure si l'aguantaries sense decaure. Una persona sense coratge no pot ser un bon perfumista. Afegí de manera categòrica.

En Joan no era una persona que s'esporuguís davant de situacions imprevistes, malgrat li semblava que no en trauria aguller d'aquella conversa.
Li faig saber, senyo.. Bé, Carla, que vaig estudiar, durant molts anys, l'antic art de la perfumeria amb els descendents dels antics perfumistes francesos i no m'agrada que posi en dubte la meva professionalitat.
D'acord. Igual no he estat massa oportuna en l'apreciació, digué Carla , deixant un mig somriure en els llavis. Necessito un perfum molt concret i estic cercant a una persona que sigui capaç de fer-lo. Volia conèixer la teva reacció. Que m'ha agradat de debò. No has perdut els papers. Sembles una persona prou equilibrada per enfrontar-te a situacions imprevistes.
En Joan, no del tot conscient, procedí a tancar la porta de l'establiment col·locant el rètol pertinent i convida a Carla a passar al seu despatx que es trobava a la rebotiga. Taula de caoba. Pocs quadres penjats a la paret, que eren lamines pintades de plantes amb el seu nom i maneres d'emprar cal·ligrafiats en llatí. Llums indirectes provenint d'uns quinqués de cristall situats a llocs estratègics per donar una sensació de llum difusa. Trespol de fusta. Sobre la taula d'escriptori:llibretes enquadernades de tapa dura que semblaven recents tretes d'una impremta artesana de Venècia.
Asseguts i més asserenats, continuaren la conversa.

Bé, ara que tenim les coses clares, em pot dir el que realment necessites.
No i sí. Fins ara s'han fet perfums amb el nom de les estacions. Els conec pràcticament tots. Però jo en vull un de molt especial. Un perfum que conjugui els flaires de la molsa, el sotabosc en procés de putrefacció, la tebior dels rajos de sol entreobrint clarianes dins d'un bosc atapeït de falgueres. Que brolli com una cascada transparent. Que deixi una estela de brillantors.
Ho he provat moltes vegades i la decepció s'ha convertit en una constant. No he trobat encara la persona capaç. No manca dir que mai ha estat qüestió de diners.
Joan intuí que se li estava presentant el repte que havia somniat tota la seva vida i al mateix temps començava a sentir-se atret per aquella estranya dona.
Si accepto la teva proposta, quin temps tindré per a preparar-lo?.
Tretze llunes, afirmà Na Carla amb una seguretat rotunda.
Joan calculà que disposaria poc més de tres mesos . Somrigué.

De tornada dels Boscos d'Irlanda, Joan portava tots els ingredients per fer el perfum.
Abandona l'establiment i es passava hores i hores dins del laboratori. Era una obsessió.
Al cap de les tretze llunes , Carla es torna presentar a l'establiment.
Joan tenia preparat el perfum. Aquells tres mesos l'havien envellit divuit anys. El seu cabell s'havia tornat blanquinós i tot un cabdal d'arrugues li omplien la cara.
Sé que les consecucions importants tenen sempre un alt preu , afirma Na Carla recent entrada en el despatx d'en Joan.
Aquí es troba el perfum. Li mostrà una ampolleta amb el cristall facetat i de color ametista.
Obri el flascó i li entregà a Na Carla, juntament amb un petit pal de fusta de cedre, perquè el pogués olorar.
Carla ho féu i resta en silenci aspectant. Tancà els ulls, mantenint la respiració relaxada i de sobte visualitzar l'essència, la veritable ànima del perfum : flaire de molsa humida, el sotabosc en procés de putrefacció poblat per fongs que espellien olor a terra banyada, la tebior dels rajos de sol entreobrint clarianes dins d'un bosc frondós de falgueres...
Retornà serena i mira a en Joan amb els seus ulls transparents, límpids que s'assemblaven a les aigües d'un torrent amb un matís blau cel molt pàl·lid.
Avui és el dia. A mitjanit començarà el solstici d'hivern. La llum tornarà a vèncer a la foscor. Tu ja ho saps. Formaràs part en la cerimònia del bosc.
D'una bossa tragué una túnica blanca i li entrega a en Joan. El bosc de les falgueres el coneixes. Allà te estarem esperant un quart d'hora abans de mitjanit. Tu portaràs el perfum ja que és la teva creació. Dit això, se li acosta a i deixà que els seus llavis tanquessin el d'en Joan, amb una besada dolça, suau i ferma a la vegada, acomiadant-se.
Joan passa el dia en un estat intranquil, però no ansiós.
En arribar l'hora partí cap al bosc i a recer d'una vella alzina, es vestí la túnica blanca amb aquells signes brodats amb fil d'or. Sentí que estava deixant d'esser un perfumer per a convertir-se en un druida.
Al voltant de la foguera i amb les mans agafades, nou dones dansaven. En el centre hi havia un altar on Joan, sigil·losament, sense interrompre el ritual, s'acostà i diposità el flascó de perfum. La lluna plena incidia directament sobre ell. Transcorreran segons i va comparèixer Na Carla vestida amb una túnica blanca transparent. Les flames deixaven entreveure a contrallum : el seus pits, les cames llargues, el pubis. Al coll portava un penjant d'ambre enjardinat. Entra en el cercle dirigint la mirada cap a la nit estelada i aixecant els braços cap a ella en forma de pregària.. Es podruí un silenci màgic.
Joan sentí que era l'hora i obri la botella del perfum mentre ella es llevava parsimoniosament la túnica i quedava completament nua. Joan es torna perdre en aquells ulls que el trasbalsaven. Amb una delicadesa més que humana deixà caure el perfum sobre el cos de Na Carla.
El ritual estava complert. Joan presentí que era la darrera vegada que veia a na Carla. No s'equivocà. Transcorreguts uns segons, quan part del perfum que li anava llenegant per les cames fins arribar als peus i entrar secretament dins la terra, Carla caigué, suaument, com si fos una ploma. Nua , al terra, començà la transformació i Joan la pogué veure allà on estava dipositada com s'estava convertint en una arrel. No durà massa el procés. I ell va distingir clarament aquella arrel: Mandràgora.
Tots els assistents es fongueren dins la nit, menys en Joan que amb delicadesa agafà l'arrel i l'embolicà amb un drap de vellut. Es lleva la túnica, amagant-la dins la borsa i començà el camí. En sentit contrari de casa seva. entrà sigil·lós dins la profunditat del Bosc.

Comentaris

  • Perfum de tu[Ofensiu]
    Queca | 05-12-2007 | Valoració: 10

    que m'arriba a través de les onades i gràcies a la marea.
    És increïble el teu talent, de veres. No deixis mai de compartir-ho amb aquells que t'envolten, deixa que ens mullem de tu.
    Gràcies per seguir enviant-me els teus articles, no saps com m'agraden!

    Un petonàs ben salat, i mil i una abraçades, cadascuna d'elles amb el seu corresponent somriure.

    Queca.

  • La nostra missió a la vida[Ofensiu]
    lorien | 27-11-2007 | Valoració: 9

    Bones, m'ha sobtat veure al mail un relat per gentiles de RC perquè feia molt que no entrava en aquesta pàgina... perquè entre la uni i la feina.... per cert en una perfumeria.
    aquest relat m'ha fet pensar, realment ara ja no es valoren les coses exclusives, tot va en masses i estem deixant de ser persones a passar a ser només gent i això no pot ser... en aquest relat hi ha diferents sentiments expressats, la frustració, la incertesa, l'amor, la passió,... penso que el protegonista sempre ha estat una persona única que no enqueixava enlloc fins que finalment ha trobat la seva missió en aquesta vida i ho ha deixat tot per a realitzar el seu somni, penso que tots hauríem d'aprendre una miqueta del protagonista.
    M'ha agradat molt... bé com tots els teus relats!!!
    Elena

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

400 Relats

905 Comentaris

502462 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!