Per tu, que saps estimar

Hi sóc.
Ho saps com saps que existeix el vent.
Com la platja
que espera tranquil·la
les onades que besen la sorra.
Hi sóc.
Sempre i en aquest instant.
Perquè el teu dolor
Serà el meu.
Quan el bleix s'ofega en llàgrimes,
i les teves mans tremolen l'absència,
de qui tant estimes,
de qui tant t'estima
des d'allà on sigui.
Plores l'amor, el plores a Ell,
plores l'oblit.
Però hi és.
Sempre en tu,
Amb tu.
I els teus ulls
ho expliquen.
Amarats d'un trist oblit.
L'amor reneix en tu,
en cada llàgrima
en cada mot que li dediques.
Hi és.
En els teus dits,
en el teu dolor, en el somriure que amagues,
i en el racó més profund
de la teva existència.