Per què res em surt del dret?

Vaig del llit cap al bany, i veig un gra ben gran, ple de pus, al meu front. Fa mal i és molt lleig. De cop en surt un cuc de greix blanc i molt, molt llarg, junt amb tot el fluid de sang. Fa poc més de mig dit. No vull grans. Em fan un no-se-què, un què-sé-jo… Ja que no tinc res més a fer –em dic- fes un te i te’l beus.

Al poc de tot, “ring!” –que hi és en Joan?- Sí, sóc jo- li dic. Qui és? -Sóc jo, en Biel.- Ah, ja. Què vols?- No, res, que si ja saps si em vens el quad vell que tens. – per fi venc el quad! -en vull vint mil.- no, em diu, menys, si no, res. I jo li dic – doncs res. Pip-pip-pip.

Volts de les cinc prenc l’skate i vaig fins al mar, on hi ha gent fent surf (i som al març!), i fent un tomb veig un bar ben a prop del moll. Un cop dins… -Nen, ves a pel rom que tens dins del pot amb gel, que en vull un got ple-, li dic. Hi veig “drink it!” al tap. En faig cas i en prenc un glop que em cou tot per dins. -Un més, si us plau. Me’l prenc i me’n vaig. Lluny del bar, de nou a raig de sol, hi ha un gat que fuig d’un gos ben gros. No en faig cas. A poc tros, el gos em veu i fa un salt cap a mi i caic de l’skate fent un tall a la meva ma.

Ja per la nit, em faig un bol de llet amb pa, me’n prenc un xic (ja que molt se’m cau al pis) i me’n vaig al llit de nou.