Adéu, adéu per sempre.

Ja farà un temps que ens vam conèixer, vas aparèixer a la meva vida d’un dia per l’altre i et duia a tot arreu amb mi. Al principi eres una mica tímid, perquè sempre estaves amb un to pujat vermellós, i em feies molta gràcia perquè n’eress el meu primer. Ara bé, a mesura que passava el temps i els meus amics es van adonar que eres amb mi van començar a fer comentaris a les nostres espatlles. A mida que passava el temps s’anaven fent grans i més grans les mirades que se centraven en tu i els xiuxiuejos a cau d’orella, i jo només era la noia que et posseia, estant en un segon pla. La gent ens mirava malament i era una cosa que no m’agradava, però tampoc estava fent res contranatural. Tant és així que un bon dia vaig decidir donar-te un canvi d’aires, segurament era el teu aspecte el que no agradava. Al principi tot molt bé, però tu sol et descobries de nou i la gent en fuig. Jo ho comprenc, a mesura que passava el temps anaves prenent un aspecte cada cop més deixat i jo també començava a estar-ne una mica molesta, et feies pesat estant enganxat a mi com una lapa les 24h del dia i si hagués sigut per mi ja haguessim acabat amb la historia, però tenia por de fer-me mal a mi mateixa i que la nostra ruptura em deixés una marca de per vida. Vas acabar envellint i inclús algún cop et vaig haver d’eixugar la baba blanquinosa que escupies, fins que finalment, un dia de bon matí al llevar-me, vaig constatar que havies marxat per sempre, deixant una taca de sang al coixí. Adéu per sempre, gra de pus! Fill de puta!