Per damunt de tot, ser un mateix

Un relat de: Anneta

De sobte, un dia com qualsevol altre, sense més, te n'adones que la teva vida és sempre el reflex d'allò que tu creus que és. De sobte, aquell dia com qualsevol altre, te n'adones que sempre has set allò que els demés han vist en tu. Però això no funciona així. El que nosaltres som no depèn dels demés. Nosaltres tenim existència pròpia i decidim. Per tant, sempre som allò que nosaltres volem ser o allò que permetem que els demés facin amb nosaltres. De fet, aquí radica el problema.
Quan, ja cansat de tot, et poses a mirar dins teu i te'n dones compte que ja no ets tu mateix, que tan sols ets el que els demés t'han dit sempre que ets, el món et cau a sobre. Poc a poc, comences a aixecar-lo de nou. Un cop més i ja estarà- penses. Però és molt més complicat del que inicialment havies cregut que seria i en la teva ment sempre la mateixa pregunta: Qui sóc jo, doncs, realment? En aquell moment, inconscientment, busques les respostes al teu voltant Què hi veus?...realment, no cal que miris més...al teu voltant no hi ha res ni ningú que pugui ajudarte; Només tu pots trobar-te a tu mateix. Només hi ha una resposta a la pregunta i cal que la busquis a dins teu. Però com trobar-la? Mai és senzill saber per on s'ha de començar... La resposta només podràs trobar-la quan realment entenguis que sentir-te únic i diferent pel límit de la teva pell no vol dir necessàriament estar sol, ni ser autosuficient. Tanmateix, també és important entendre que compartir el teu camí a recórrer amb una altra persona el fa molt més enriquidor i que només es pot estar bé amb els demés quan et sents bé amb tu mateix.
Llavors, un dia com qualsevol altre, sense més, te n'adonaràs que ningú pot realitzar el camí per tu, que només quan actues sense estar condicionat pels demés ets tu mateix i, el més important, te n'adonaràs que sempre és molt més senzill ser que aparentar...

Comentaris

  • m'ha tocat[Ofensiu]
    Rogal Mar | 29-01-2007 | Valoració: 9

    aquest textos arriben al cor, un aplaudiment per tú.

  • ben cert[Ofensiu]
    Primera fada | 26-02-2006 | Valoració: 8

    Tor cert, sí sí...
    Som tots, tots, víctimes dels demés, i ja està, sent allò que els altres volen que siguis, comporatn-te, lluitant per allò que els demés volen.
    Al cap ia al fi, la societat forma les persones i les fa d'una manera determinada... i volguem o no, nosaltres també som aquesta societat, que sense adonar-nos, exigim als demés a ques siguin d'una forma determinada.

    Esther
    26/02/2006

  • RêD WiTCh | 11-07-2005 | Valoració: 8

    M'ha agradat molt el relat! Tens raó...i sincerament crec que fins i tot jo mateixa visc infuenciada pels demés... potser crec que si sóc jo mateixa els altres no m'entendràn... però cadascú és un món ple de joia! m'has fet reflexionar i a vere si tots treiem el que portem dinsS!
    Vinga segueix escribint que m'ha agradat molt aquest relat!
    Petons des del poble FOLLET!

Valoració mitja: 8.33

l´Autor

Anneta

1 Relats

3 Comentaris

3031 Lectures

Valoració de l'autor: 8.33

Últims relats de l'autor