penso amb tu

Dia de pluja, olor a mullat, tinc els peus gelats, assentada vora la finestra només penso en aquella tarda, quan entre llàgrimes ens fèiem l'últim petó sota l'aigua de la pluja. També tenia els peus gelats i sentia dins meu un buit. Sabia que mai més l'ompliria... tu marxaves de la meva vida, per sempre. Creia que arribaria un dia que ens trobaríem altra vegada i ja res ens impediria estar junts, de fet ho segueixo creien, encara que com més temps passa més em mata l'esperança de fer-te un altre petó.
Ara només em queden els records d'aquelles nits sota les estrelles, on només existíem tu i jo, entre flors amagades, em sentia com un pètal de rosa es sent quan corre l'aire i l'acaricia.
I des d'aquí penso en tots els moments que em estat junts, i no puc evitar la brillantor dels meus ulls, les ganes que tinc de tornar-te a veure... Espero trobar-te.