Pensar!

Un relat de: Noia Targarina


Un dia vaig pensar,
Que bonic és tenir records,
I poder recordar tot el passat,
Tot el viscut,
I recordar a persones que no estan amb tu,
Però que en la teva memòria perduren,
Records de vivències passades,
És bonic pensar,
Ja que tot això encara que la persona se'n va,
Perdura i no se'n va,
I et fa pensar i estar feliç de recordar tot el viscut amb totes les persones que no hi són,
Encara que ja no hi són,
També, alhora aquestes feliç d'haver-les conegut,
I trist perquè ja no estan amb tu en persona,
Però alhora no t'oblides d'haver-la conegut i passar una estona amb ella.

Comentaris

  • Breu[Ofensiu]
    El poeta | 14-06-2019 | Valoració: 6

    Sempre es recorden les persones que hem estimat i que ja no hi son; pero malgrat tot, viuen en el nostre record.
    Una salutació poètica.