Pensaments...

De fet, pot ser, les persones només ens trobem durant un o uns moments a la vida simplement per ajudar-nos, cada persona que trobem al llarg de la nostre vida ens acompanya per ella durant un determinat temps, més o menys curt, o llarg, depèn de la persona, el moment,... I un cop estem preparats per seguir endavant desapareix, en alguns casos queda una llumeta intermitent, per il·luminar-nos en algun moment determinat, en alguna circumstància concreta. I així uns als altres ens ajudem col·laborant en les nostres vides per uns instants, que sempre semblen i seran màgics. Com un àngel de la guarda que baixa del cel i prenent forma d'un ser mortal (amb el que això implica: defectes, inseguritats,... Però també experiències diferents, nous punts de vista,... Noves virtuds!) ens guia en un tros precís del trajecte en que aixó ens pot determinar en algun sentit. Per després deixar que seguim el nostre camí sabent que estarem be, tot i que núvols circumstancials vinguin a tapar-nos la visió del camí del nostre viatge, ens ha donat una bona llanterna! O millor, piles, perquè la llanterna ja la teníem, però les nostres piles començaven a fer el tonto, i no hi ha tendes al camí de la vida!