PENSAMENTS

Un relat de: Noia Targarina

Quan penso en els pensaments
que em corren per la ment,
no puc deixar de pensar,
que difícil no deixar córrer els pensaments,
siguin bons o dolents,
que bonic és pensar
que coneixes la gent,
però no acabes de conèixer-la!
tothom és diferent,
tothom no és igual,
tothom es pensa que ens coneixem,
però no ens coneixem,
que diferent és cada persona,
que diferents som de caràcter,
també som diferents psicològicament parlant,
penso que cadascú té el seu caràcter,
o la seva manera de veure les coses,
que complicats som la gent,
que complicat és tenir bons pensaments,
tot això és el que penso sobre els pensaments,
que corren dins la meva memòria
el meu cap no para de donar tombs,
inconscientment,
estigui desperta o adormida,
els pensaments no s’acaben mai, mai!

Comentaris

  • estructura[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 18-04-2021 | Valoració: 7

    t'entenc molt bé. Jo s'oc una persona eternament preocupada donant voltes sobre les mateixes coses.
    Encara hi ets a temps per dirm-me que la meva poeis de l'Âliga no et va agradar gens. Puvc saber el perquè?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: