Pensaments

Un relat de: Noia Targarina


En el meu cor durant la vida,
en el meu pensament tinc el meu marit pare del meu fill Òscar,
durant molts dies sentia una angoixa dins el meu cor,
per no poder veure’l, al meu marit,
soc una mare i sento orgull d’estar casada amb el meu marit Óscar,
si expliques el que et passa per la ment,
estaries caçant fantasmes
i veuries que en el temps,
cada dia que passa i vas i trobes i veus que toques quan és la realitat,
dibuixes en el temps el teu passat,
el teu futur i el teu present com a parella, com a mare,
engegues la roda del temps,
puges, expliques a la teva família,
la sang et bull i tems pel que et pugui passar,
les armes del passat moltes vegades no serveixen pel present,
et poses com una fera perquè no hi ha solució,
i no tot es compleix i no pots aturar el temps,
t’abandones, però no tot es pot classificar
has de viure i no fugir del passat, ni del present, ni del futur
i així aconseguiràs ser feliç sense tindre que patir
no es pot aturar, el temps passa i sinó fas cas
de les coses que passen
encara passen més de pressa
i no te’n adones, perquè la vida són moments,
i sinó els gaudeixes amb la gent que estimes
quan no hi són te’n penedeixes i no els gaudeixes
sigues feliç i fes feliç els altres aquesta és la manera
de viure la vida!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: