Pensaments davant el mar de Calafell

Els teus pensaments són molt bons i tenen molt bona reflexió. Sí, l'important és gaudir dels moments que van passant. És molt profund aquest poema.
M'ha agradat molt, Noia.
Saluts i abraçades.

Comences parlant del mar....
continua parlant del mar, de les onades que a vegades son suaus i altres abruptes, que riuen amb el seu soroll o ploren...però que no deixen de onejar...transforme't amb mar...
Si poses els teus sentiments al mar...el poema pot ser molt bonic.
Perdona pel rotllo....

Hola Noia Tarongina. Primer de tot gràcies per deixar-me un comentari al meu relat.

Segon: no et conec però per pseudònim que utilitzes t'imagino jove i pel que escrius sembla que has perdut algú molt estimat (marit, parella?)i que escriure t'ajuda. Escriure sempre ajuda, però seria millor que intentessis dir tot el què et passa amb paraules diferents de les que utilitzem quan parlem. Buscant imatges que et suggerissen el dolor i la solitud, tal com fas en aquest poema mirant el mar...Potser t'aniria bé, si t'agrada escriure, apuntar-te en algun taller d'escriptura o llegir i fer exercicis d'algun poema o relat d'algú conegut o de gent que escriu aquí a relats, que no diuen explícitament el què els hi passa però que expressen també els seus sentiments.

Si t'ho fas, crec que guanyarien en qualitat els teus relats i tu et sentiries més satisfeta del que escrius. I també t'ajudaria.

Fes l'intent. T'animo a què t'hi posis.

Amb afecte.