Pensament d’un dia ennuvolat

Un relat de: Noia Targarina
Avui és un dia molt ennuvolat,
fa pensar,
fa fer volar els sentiments,
un se sent molt melancòlic,
pensa en les persones,
pensa en la manera que afecten les persones a un mateix,
dona els sentiments que sents cap aquestes persones,
i en els temps que són d'aquest virus,
que perds les persones amb un plis,
no et fa pensar, no tens temps,
no tens el temps de acomiadar-te d’aquestes persones,
és uns temps cruel,
Quan s’acabarà aquesta crueltat?
Quan s’acabarà el patir d’aquesta manera?
Quin dia i quins temps que estem vivint,
fora d'aquest virus,
fora el patir,
fora el perdre les persones tan estimades per un mateix ,
i per altres.
Aquesta és la meva opinió que suposo,
que compartim tots,
ja tenim ganes de la normalitat,
ja hem de tornar a com érem per ser millors,
i amb més ganes!
aquests són temps difícils,
són temps de molta paciència ,
sempre diuen que la paciència és la mare de la ciència,
totalment cert,
totalment possible,
amb paciència i mirant de complir les normes,
ens en sortirem!
i sortirem reforçats i sent millors persones,
Ens en sortirem!

Comentaris

  • PENSAMENTS MELANCÒLICS[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-11-2020 | Valoració: 10


    En aquest dia ennuvolat estàs pensant i pensant, que tristesa hi ha amb tot això de la pandèmia. Que ens fa sentir-nos cada vegada més melancòlics.
    Molt bona relfexió sobre el món aquest ple del virus que ens està matant.
    Una abraçada i cuida't.
    PERLA DE VELLUT...

    Si vols en la meua pàgina. Gràcies.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: