pennis de bronze

Hi ha un nen perdut en el parc
dels arbres morts!

Corre la veu, s'esgoten
les llanternes,
vénen totes les mares
del món.

Totes...?

La lluna és una aranya de plata
i d'ella penja un fil de sang
per on la por es gronxa.

- La seva mare és prostituta.
- Dorm en un bassal,
millor dit, dalt d'una escala.
- Sempre protesta,
diu que té dret a veure les flors
caminar.
- El seu pare mai porta la seva foto
a la cartera...

Se sent el cruixir
d'una branca seca i les veus callen,
de sobte.

Les mirades peregrinen
a un punt
enfocat per una llanterna.

El fil de sang es trenca
i es caga la por:

Ooooh!

Està allí, gèlid, somrient
i amb una mirada perversa...
el nan de la font, orinant aigua
pel seu pennis de bronze.

Sobre un banc
jeu un pobre mort de fred.
És un fet habitual
i no li donen cap importància
a aquesta circumstància...

Falsa alarma... a les onze.