Cercador
Pèndul
Un relat de: Sergi Yagüe Garcia- Compartir:
El pèndul s'ha aturat. S'ha aturat dins la caixa de fusta que sembla el taüt del temps.
El pèndul ha deixat d'anar i venir, i les busques del rellotge ja no saben interpretar els números romans que un dia indicaren les hores. Han oblidat com fer-ho.
El pèndul ara és un ferro rovellat, allargassat i inútil, i ja no mou cap mecanisme ni cap vida.
El pèndul no anima rodes dentades, ni fa avançar els dies, ni avisa de l'inexorable camí cap el demà amb el seu sincer bellugar-se mecànic.
El pèndul ja no batega, i l'esfera del rellotge ha perdut tota expressió. Sembla la o de sorpresa dibuixada per uns llavis de metall daurat, o potser el pou per on es precipiten els segons, els minuts i les hores, a un abisme atemporal i inhòspit.
El pèndul ja no emet tac-tacs serens enmig de les nits fredes, ni dirigeix les campanades solitàries de les hores i els quarts com un director d'orquestra.
El pèndul, aquest dia, cansat pels anys en funcionament, ha dit prou, m'ha arribat l'hora, i amb una subtil, i trista, i lenta anada, ha deixat de funcionar. Ja no hi ha hagut cap vinguda.
El pèndul ha mort després de cinquanta anys. Divuit mil dos-cents cinquanta dies. Quatre-centes trenta-vuit mil hores. Vint-i-sis milions, dos-cents vuitanta mil segons.
Comentaris
-
pèndul , cor, vida[Ofensiu]salvatore vinyatti | 11-08-2004 | Valoració: 10
Has descrit un rellotge que és un cor, unes busques que són els bracos, una esfera que es la cara i un mecanisme que és,cor,pulmons,etc. cert que tots farem el mateix camí, cert que els anys passen, els mesos, els dies ,les hores, i els minuts. El trajecte de la vida segons la maquinària dura més o menys, si es rovella dura menys encara i com els de bona salut, aquest passen a una jubilació ben digna. Solament em falta saber si havia cotitzat.... Broma a part, Bon poema, en el qual hi som tots en aquesta roda dentada de les busques de la vida. Ara, però vida digital.
Felicitats. -
Dalí[Ofensiu]Sergi Yagüe Garcia | 05-06-2004
Gràcies, Marc, pel comentari.
Mira, m'acabo d'adonar que hi ha una errada quan he llegit el teu comentari: allà on diu segons, al final, ha de dir minuts.
I si vols llegir un vers dalinià, bé, n'he fet un d'exprés per la ocasió: Insignificant descripció d'un passeig pel parc.
Espero que t'agradi!
Gràcies per tot. -
Pèndul que fa moure les hores[Ofensiu]Marc Freixas | 05-06-2004 | Valoració: 9
El pèndul ja no fa moure les hores, però si ens considerem optimistes, llavors el pèndul si que les fa moure les hores, i de quina manera!!
En aquest cas, ha deixat de bategar perquè portava molts anys a les esquenes, i la seva vellesa, per altra banda admirable després de tants anys en funcionament, doncs no l'ha deixat continuar marcant les hores.
De totes maneres, com he dit abans, l'optimisme encara em fa pensar que tots els pènduls del món sempre marquen les hores.
Una manera daliniana de dir les coses;
un surrealisme de paraules,
per dir-te en aquest nou vers,
la sorprenent qualitat lletrística,
d'aquest teu relat PÈNDUUUL·LIAANTE!!!!!!
PÈNDUL QUE FAS MOURE LES HORES,
felicitats.
l´Autor
314 Relats
1118 Comentaris
775754 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44