Penaments momentanis

Soc aquí i no em veig. Estrés, treballs, entregues i la mà defallida de l'esciptura. Solitud, et comprenc. Em sento l'eleme del mal i així m'ho fan veure els altres; en realitat (i sense egoïsme) soc qui posa seny i soluciono el que faci falta. Però faci el que faci ja tin etqueta posada, d'aquí no me'n escapo. Persones insolents que et criden, però són infantils, persones sense cap idea amb qui has de discutir perquè no saps com, s'enurten tot fent-li cas.
Tantes idees barrejades són les que tinc en el cap i no hi ha milor manera que expresar-la amb paraules.