Pedra, paper, tisora...

Un relat de: Trossets del que penso

Cada dia busco paraules
per a dir-te com em sento
i sols puc trobar mirades
que m'expliquen el que em perdo.
Pedra.
Paper.
Tisora.
El que esclafa, embolcalla i talla.
Guarda el secret en vida
per temor que el dia a dia
ens destapi el que s'amaga.
Discreció del que cultiva
la planta de la saviesa
i la rega amb delicadesa
per que creixi sense mentida.
Tenir un somni
és el més gran que et pot passar;
lluitar per viure'l
és un instint
Saben que tot té un principi i un final
busco sentit al que no en té
i recordo sense nostàlgia
que la meva vida és així.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer