Pau

Hi ha ocells que només volen de nit
Arrosseguen darrera seu
Pensaments de granate, verd i fúcsia
Els estels cauen d'entre les seves plomes
La Lluna cau sobre la Terra
Lentament, com un presagi del futur
És dramàtic veure-la rodar
Travessar el cel blau-fosc sobre el meu cap
Estels d'agulles de plata
Banyats amb pètals de pluja
El sostre m'amenaça però mai no cau
És una condemna a mort que es trasllada
Jo existeixo sota els núvols
Escuma d'onades de quitrà
Un altre clau tanca la porta
D'aquest el meu demà