passió?

Sentir com la teva veu fa sonar aquesta paraula tan bonica, "maca", sentir com el cor em surt del pit i la meva boca no pot evitar treure una rialla. Aixecar el cap i veure't aquí, mirant-me fixament i rient per a si, veure com els teus ulls començen a brillar d'aquesta forma tan especial. Estic a menys de cinc centímetres de tu, no puc evitar mullar-me els llavis, esperant aquest petonet, aquesta carisia o aquest mim. Sense adonar-me m'agafes la mà, apropes teva cara a la meva i em beses, em beses d'aquesta manera, tan passional però alhora tan dolçe i tan sensible. M'encanta, t'apartes i em dones l'esquena, sense deixar-me anar la mà. Em portes fins al sofà, et tornes a girar cap a mi i amb les mans m'estrenys la cintura, la apropes a la teva i la aferres contra tu. No paro de mirar-te als ulls i riure, no pares de mirar-me als ulls i riure. Pujo la mà que estava recolzada en el teu braç fins al teu cotrell, poc a poc, molt poc a poc, obro els llavis una mica, els hacerco als teus, molt despazito, noto com em vas estrenyent la cintura més forta contra tu, i et petó i al final et mossego. Veig com obres els ulls a poc a poc, com si t'acabessis de despertar d'un somni maravellos. No puc evitar riure, i tu no pots evitar preguntar-que passa?-Em segueixo rien i et contesto-res-. Aquest desig, aquestes ganes de tenir-te sota el meu cos em maten. Aquesta vegada sóc jo qui t'agafa la mà i et porto fins a la habitacón. M'atur, et pares, m'aparto de tu i miro per la finestra, saps el que vull, el que penso, saps el que desitjo. Arrossegues la cadira de l'ordinador, et seus i la tornes a arrossegar fins situar-te davant meu, comences a donar voltes sobre la cadira, i jo et miro recolzada des de la finestra. Però com ho fas? Com aconsegueixes que et desitgi d'aquesta manera? T'atur bruscament i la t'espantes, esquivant la meva mirada t'aixeques, i mentre a la boca es dibuixa un somrriure m'aixeques d'enterra, i m'agafes com un nadó, com si estiguessis agafant a la teva nena, al teu tresor. Em portes fins al llit i et tires sobre mi, sense deixar-me anar i m'aplastes, no paro de riure amb força, quan per fí m'abraces, em fas un petó al front i em dius a cau d'orella: t'estimo. Recolzes teu front contra la meva i comences a explicar-me el que has fet els últims dies que no ens em vist, acabes i em preguntes a mi que em porto de nou, i t'explico. Miro el rellotge, i et dic fluixet-tenim mitja hora-, sense preguntar res em puges damunt teu. Aquí, sento com em vols, com em desitjes, com m'estimes.