es senzill d'entendre, però es complicat.

Es senzill, però es complicat, tan senzill com dir t'estim hòstia! Però es mes complicat, hi ha molt mes darrera una paraula tan gran. No eu podries veure mai, però cada t'estim aboca una rialla enorme, un bot d'alegria. Ganes de abraçar-te, de no mollar-te, no deixar-te escapar, fer-te meu, estampar-te contra meu, menjar-te a petons i pegar-te mossegades al coll. M'entren ganes de aferrar-me a tu, pujar sobre tu, i esperar el que pugui passar. De debò que no es tan complicat; de debò que no es tan senzill. Tu,tu, tu i tu! Se diu així: ganes de tu.