passatge calafell del Carmel

Un relat de: salvatore vinyatti

Asseguda en un racó d'hotel
absorta amb llurs pensaments
i els records de tota una vida,
no pot aguantar el dolor.

Els llavis closos i ressecs
per l'estrès i l'angoixa,
despunten el somriure
de qui enceta la depressió

Els ulls plorosos de rancor,
no brollen espurnes de venjança
però si d'impotència, que fan
vibrar el cervell, que pregunta:

¿Perquè no puc morir a casa meva,
perquè he de patit tot això perquè?
Infinites vegades em pregunto
i encara no sé ¿quina ha estat la causa?

Amb ràbia, els punys es tanquen,
amb una gota de sang de la vida truncada,
de qui ha perdut els records i les vivències, tot.
Ara són un munt de runes amuntegades.

Comentaris

  • fet real[Ofensiu]
    ninou | 14-07-2005 | Valoració: 9

    Solament pot entendre el poema si ets capaç de posar-te en la pell de l'altre. Jo la tinc ja, de gallina.

  • carmel[Ofensiu]
    donablanca | 30-04-2005

    si, és un fet molt dur ,
    i és pot veure el teu estat d'ànim a través del relat.

l´Autor

Foto de perfil de salvatore vinyatti

salvatore vinyatti

227 Relats

336 Comentaris

372056 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Graduat en Arts Aplicades, decorador i dissenyador de mobles,actualment administratiu. Tinc interessos artístics, literaris i socials. Editor de butlletins de varies associacions veïnals, i de dones ( A.Veïns) Animador sociocultural i dirigent veïnal. Tinc interessos poetics i organitzo el Premi Grau Miró de relats hiperbreus a través de la A.Veïns del meu barri. Els meus poemes expressen temes d'amor,defensa de les dones i infància, temes socials, contra la guerra i també relats i poemes erotics.
( tanka/hayku/poema triangular/ etc. La literatura és el meu últim estadi artistic el qual desitjo poder i assolir-lo amb satisfaccions i amb més coneixements culturals per al gaudi de la meva vida personal i artistica.