Participaven en arreplegues socials

El 27 de setembre del 2025, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿participaven en arreplegues socials? Gràcies”.

Quant a missatges, el mateix dia i posteriorment ens comentaren “No” (Lurdes Gaspar), “Ma mare, no. Mai” (Josep Ferrer Ferrer), “Això no ho puc respondre. No ho recordo” (Rosó Garcia Clotet), “No ho recordo gens” (Àngels Sanas Corcoy), “Noo. Tampoc” (Maria Dolors Sala Torras), “Sí. Als anys cinquanta del segle passat, al nostre barri obrer (Sant Andreu de Palomar, Barcelona), hi van haver aldarulls en diverses fàbriques i els amos i la policia varen tancar portes…

Alguns obrers i sa família passaren per les cases demanant menjar i roba d’hivern… Les famílies varen ajudar donant aliments, sobretot. I, a casa, jo (jovenet) ho sentia a dir…” (Joan Marrugat), “Mira, Lluís. Només et diré que els meus avis, amb una nevada molt forta, restaren coberts de neu i que l’àvia digué a l’avi: ‘A aquesta gent, els hem de treure la neu. Així que ho farem entre tots’.

I, als hostes que tenia, els digué: ‘No us cobraré de res, dels dinars, si, amb pales, m’ajudeu a salvar les famílies d’aquestes quatre cases’. I així es va fer. I, després, les arreplegà i menjar i dormir a casa, fins que tot restà arreglat. Un exemple interessant i honorable” (Lydia Quera). “Bon dia, Lluís,

Si et refereixes a participar, per exemple, en recollida de roba per als més necessitats, síí. Fins que, un dia, la mama i la iaia varen veure que uns ‘millonetis beats’ del barri portaven roba que, a casa, havien donat. Quan feien el repartiment, els que anaven de bons samaritans es reservaven el que els convenia i, com que, a casa, se’n varen adonar; doncs es va acabar.

Anaven directament a unes monges que hi havia (les mateixes que recollien els nadons a través d’una finestreta)” (Montserrat Cortadella), “Em sembla que no” (Joan Prió Piñol), “Sembla que voleu dir recollida de roba, de queviures,… per a la gent que poc en tenia. SÍ” (Ana Babra), “No en tinc ni idea” (Angelina Santacana Casals), “No” (Octavi Font Ten).

En el meu mur, el 27 de setembre del 2025 adduïren “Sempre per a ses monges; i aquestes vivien com reines” (Maria Galmes Mascaro).