Parteix de la meva vida

Un relat de: Far perdut

Quan et tinc a prop condiciones tots els meu actes. No puc fer res sense pensar que hi ets i que en un moment pots fer canviar la meva vida. Gràcies a tu només he aconseguit fer-me forta, afrontar la teva presència i resignar-me. Quan has partit m'has donat esperança però has tornat massa vegades i crec un dia amb la teva visita t'enduràs alguna cosa més que la meva esperança. No hi ha ningú que sàpiga com fer-te enfora per sempre. Has viscut en moltes persones i famílies i has estat el mal son de molta gent.
Per molt que no hi siguis tot el que veig em recorda a tu. Ets present en la meva vida més del que voldria, de fet, no et vull. Cada dia com una obligació arribes i te'n vas, surt i entres, em saludes i t'acomiades. Un simple objecte pot fer recordar-me molts moments en les que hi ha estat present. No vull dir el teu nom, un signe del zodíac el porta. Sis lletres que no vull pronunciar juntes. Has acabat amb massa històries, has provocat dolor, has trencat esperances, has provocat insomni, has fet plorar, has matat, has fet tantes coses dolentes que ningú pot estar-se indiferent al sentir el teu nom.
Tinc l'esperança que un dia algú trobar un remei per fer-te fora, però ja serà massa tard, ja ens hem conegut. Qui t'ha tingut a prop mai t'oblidarà, jo en som un cas.

Comentaris

  • !Et seguire llegint.[Ofensiu]
    jos monts | 29-01-2010 | Valoració: 9

    Caray!!! quin relat més dur.

    Però la teva ploma no és queda quieta, tens molta imaginació per descriure una situació.

    Un bon relat per llegir-lo i pair-lo.

    Josep
    ----------------

    Com el vent voldria ser....i no com em veig cada matí mirant-me davant del mirall cada dia.
    Com el vent voldria ser... tan transparent i silenciós i tot tenint-lo al costat que ni el veus ni el sents.
    Com el vent voldria ser... que passa per tot arreu inclòs per les escletxes mes petites que hi poden haver.
    Com el vent voldria ser... i la seva força tenir, que amb la seva fúria desenfrenada pot moure rodes de molí i muntanyes al desert també.
    Com el vent voldria ser... no ser alt ni baix, ni prim ni obès, la mida justa per cabre per tot arreu.
    Com el vent voldria ser... poder dependre de mi mateix , només obeint les forces de la naturalesa
    Com el vent voldria ser... i no pot ser perquè no sóc transparent ni silenciós, segons quines talles no em puc posar , no tinc força ni empenta, per lo baix que sóc, i que sóc un manat. Això si, ben recomanat.
    jm

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Far perdut

Far perdut

3 Relats

3 Comentaris

1775 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Voldria ser com el vent; invisible i ràpid.
M'agradaria volar i observar-ho tot però mentre esper que això succeeixi , vaig escrivint el que sent.