Els fars i les persones

Un relat de: Far perdut

M'agraden els fars, semblen gegants valents. Quan fa mal temps reben les envestides de la mar i encara així, complèixen la seva tasca de fer arribar un senyal lluminós als vaixells per orientar-los. Per molt que les ones els envesteixin resisèixen. El vent tampoc els mou. Semblen forts però només són aparences. Dintre de cada far s'amaga un farer, vulnerable a les grans ones i al vent. Té por i no ho amaga, ningú el pot veure. Moltes persones són com els fars, malgrat la seva resistència amaguen un farer en el seu interior.

Quan arriba la tempesta, el farer s'amaga dins la torre i malgrat la por no deixa de fer funcionar-ho. És com l'anima de les persones que encara que tinguin dificultats, temors, problemes… sempre troben un motiu per seguir il·luminant als altres. Pot ser sigui el seu motiu per seguir endavant, tenir un objectiu . Malgrat la por el farer sap que si compleix la seva funció pot salvar moltes vides, això el fa seguir.

En els temps que corren molts fars, per no dir tots, han estat automatitzats, ja no fa falta la feina del farer. Ha passat el mateix amb les persones?

Comentaris

  • La meva primera aportació[Ofensiu]
    Far perdut | 16-01-2010

    Aquesta és la meva primera aportació, Encara no se molt bé com funciona tot això. Aviat tornaré a escriure.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Far perdut

Far perdut

3 Relats

3 Comentaris

1774 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Voldria ser com el vent; invisible i ràpid.
M'agradaria volar i observar-ho tot però mentre esper que això succeeixi , vaig escrivint el que sent.