Amanida de paraules (Capítol 1/part 2)

13Els corrents neo-lliberals modelitzen les sinergies com es pot apreciar a les conseqüències de les estratificacions mesoesfèriques als versadors asimètrics que veren posar de manifest l'estreta relació que hi ha entre les corbatures semi-circulars i les distàncies siderals. El fet més preocupant d'aquest lligam heterodox és el fet que les grans superfícies encara segueixen avui dia en mans dels terratinents d'abans que han reciclat el seu espai de negoci en massificar els moviments de masses humanes. Les pintures realistes de la modernitat reflecteixen aquest tarannà negociador amb precisió sorprenent per la seva vàlua estètica. Això és relaciona clarament amb el que deia abans de la relació ètica entre les columnes dòriques dels temples continentals i els esgraons atrotinats que romanen dels panteons de la capital. Afrontem doncs coratjosament la tasca de aplegar en un sol discurs totes les teories que ens assemblin vàlides sota la perspectiva de la raó en justa proporció en un sentit contrari a l'aristotèlic. En efecte, manca de fer molta feina encara en el terreny de la siderització de la substància gasosa que representa una part elevadíssima de tota la matèria universal. En clara associació amb tots dos darrers conceptes podem afegir la retòrica del minimalisme que entronca amb les dinasties europees en la seva agonia controlada. L'establiment de repúbliques de sobirania justificable és l'únic avenir desitjable en termes de salut pública com ho demostra el decliu de l'esculptura i elaboració artesana de façanes. No em cansaré de repetir que la follia inversionista aboca els magnats a la cursa de la prepotència a la que qualsevol entrebanc els pot dur a perdre els seus privilegis heretats o aconseguits pel seu propi esforç.
Les salutacions matineres i bon dies cauen en desús com a conseqüència de la relaxació dels morrions espirituals que altre temps exercia la costum i el quefer consuetudinari. Es perd a tots els àmbits inclosa la música electroacústica i l'ordenació de llibres de cuina per països. En efecte l'associacionisme com a doctrina omnímoda esfondra l'edifici de la bona educació que només es pot construir amb maons de solidesa i consistència contrastada. Les arts plàstiques pateixen a la seva manera aquest fenomen en l'excés de guarniments i colorisme que aboca el sentit darrer de la cultura artística a la servitud de les lletres de canvi que passen de mans amb regularitat als parquets i als rebedors dels bancs amb seu sorprenentment buida per la seva importància. L'amplitud de les estances d'accés públic dels alts edificis de l'economia submergida ens alerten de l'estret vincle que encara avui dia transcendeix de les darrers guerres europees evidenciable en l'encariment del preu dels productes semi-facturats tant a les llotges com al mercat. El decandiment de les enormes fortunes amassades en funció de desplaçaments voluminosos de mercaderies al llarg de l'hemisferi sud és un clar signe de la ruptura agreujada que pateix el sistema capitalista reformat amb les capes socials mitgenques que demanden la seva part en l'homenatge retut a les vindicacions veinals dels països més pobres que no poden pagar el deute. El correu esmaperdut és una mostra més de l'arbitrarietat dels moviments de capitals i de la tancada sociabilitat que es mou en les esferes més selectives de la nostra ciutadania que veu com les fortunes augmenten alhora que la manca d'oportunitats contrastables. El desfici així creat és semblable a la desorientació que patiren els pastissers italians del renaixement en enfrontar-se al problema de la pujada sistemàtica dels preus sense justificació assumible en la condonació dels deutes supresoris. La generalització en l'us de medicaments per via anal serà al futur la innovació més potent que podem esperar d'aquestes consideracions en relació al mercat dels capitals i la borsa.
14L'aquiescència dels poders fàctics permet que la difusió de missatges no sigui sinó un fet anecdòtic en relació a les variacions dels productes primaris emmagatzemats. Les operacions a gran escala de productes als mercats internacionals estrafeen els moviments migratoris de la meso-història a la mesopotàmia meridional. En relació a això mateix l'autor celebrat de comèdies teatrals j. f. va deixar escrit al seu testament líric les seves opinions contraposades al raonament comú amb paraules encertades i continguts dins l'abisme de les proposicions que t. a. inspirà a tots els taxidermistes de l'escola balcànica dels segles xi i xii. No oblidem doncs la ja demostrada proposició teòrica de que la mutabilitat de les inversions és proporcional a l'infinitament petit al moviment atòmic del isòtop. El lligam entre les marees i la mutació de la papallona austral queda ara finalment aclarida. Han calgut segles d'especulació mal fonamentada per arribar a escatir la fenomenologia de la sempre vinclada argumentació dels teòlegs en aquest sentit que no és sinó accident de la veritable qüestió. Efectivament, les càrregues supranacionals de coalicions i pactes post-electorals exerceixen el seu influx negatiu a les decisions dels organismes internacionals que exasperen el magí comú esverat per la proliferació inabastable de noves corrents de renovació o mutació socials. Cal afegir a tot plegat el crèdit novell que transmissiona la força de les generacions a la complexitat genètica d'un sol ésser que reacciona de maneres diverses als estímuls geomètrics i visuals.
La supressió dels impostos d'arranjament de cortines a les urbs del gòtic superior va produir un reculament de les pensions dels individus de classes nobiliàries. Les posteriors revolucions estètiques no poden ser interpretades sinó en clau urbanística alhora que les divergències al si dels organismes eclesiàstics com a reivindicació nacionalista de turments majúsculs que els esperaven. L'esfereïdora realitat és que no podem tenir coll avall les respostes als esdeveniments catastrofistes d'aquella època sense oblidar meritòriament el grau de causalitat entre les postulacions antropomòrfiques i les allaus de rèpliques rebudes a la publicació de les memòries dels infants vencedors. L'obra manuscrita i incunable reflectí les greus tensions existents a la societat dividida en tres parts pel rabejament i la enveja que els corcava la serenitat de manera semblant a com ho volgueren reflectir a la seva obra els editorialistes i altres corrents de segon ordre. El desplaçament que es produí només a les darreries del xix va poder ser comprés en tota la seva magnitud i glosat magníficament per la generació del cinquanta-quatre. Retem homenatge aleshores al geni encara no superat en aquest vessant de v. m. que amb la seva feina capdavantera va poder posar de manifest l'estreta relació entre les seriacions de columnes dels temples neo-gòtics i les antigues construccions de pedra del paleolític inferior i mitjà. Les formes d'arcs i els capitells recorden encara l'arranjament artificiós d'altres formes d'art de la època com la pintura al fresc i l'esculptura del bronze representada per excel·lents autors com ja sabem.
Les referències als períodes pòstums de les ciències exactes dels temps dels emperadors dominicà i lucià són constants encara que mai aclarides o explicitades, a les obres en prosa del moviment coreligionari de l'argentina del xvii. Un cop assimilat el meravellós llegat d'aquesta generació es produïren increïbles adaptacions dels marges dret i esquerre del riu amazones. Cap filòsof ni pensador generalista del segle xv es va adonar de l'innegable lligam d'estretor raonable que hi havia entre les creacions minimalistes del xiv i les actituds bel·ligerants dels regnes mediterranis encerclats per l'ofensiva conqueridora dels homes pantera de latituds meridionals. Les calors del desert inspiren sovint als poetes les seves imatges multicolors en la mesura que relliguen les proposicions físiques i estètiques de les dues bandes.
15El plebiscit diari de l'audiència afecta molt de retruc a les bandes amples que revolucionen l'espai radiofònic amb continuades reemissions de programes de divulgació obsolets. És per això que l'escenari de la rebel·lió de les masses ha de ser forçosament muntanyenc o no ser en absolut. La resolutiva paciència dels manipuladors del capital a terminis ofeguen amb escruixidora voluntat les fortunes capitals que reculen en els seus beneficis per culpa del la orba aliança amb la classe política degenerada i corrupta dels països desenvolupats que cohabiten amb banquers i altres personatges adinerats. La revolució de les classes treballadores és a tocar sempre sense que pugui arribar a copsar la magnificència creadora dels excel·lents naturalistes del període neoclàssic tardà. Les canonades de la inspiració artística s'anneguen de brutícia aconseguida als encants de la progressió aritmètica. L'amplada i abastament d'aquests enunciats resta encara sense reconeixement tot i els intents en aquest sentit fets per l'escola danesa de finals del xvii. Evidentment cal relacionar les tèrboles maniobres dels grassos homes de negocis amb la precarietat de les contractacions de la mateixa manera que el color dels cels i núvols ha pogut evolucionar des de la pintura hieràtica fins al naturalisme més agosserat. El post-messianisme de les latituds centrals no es sinó conseqüència de tot plegat i no la part substancial dels esdeveniments escaiguts a la revolta popular del vint-i-quatre que es saldà amb un nombre indeterminat de baixes tant civils com militars. L'arreplegament de consignes es un averany clar dels esclats reaccionaris que volen annexionar-se les polítiques neoliberals de les arrels dels pobles sobirans.
Analitzem la consecució d'arribismes que donà com a resultat el canvi de govern generalitzat a tota l'europa mitgeval. Els empelts d'ostracisme i dinàmiques cortesanes que varen instal·lar-se a les corts van produir guspires de idealisme, d'irrealitat propera al paroxisme, que van precipitar la caiguda de les propostes liberals en favor d'un resso
rgiment de la música acompassada dels interiors de les esglésies. Els olors a sàndal tal vegada foren els incitadors de tota la música sacra del xiv i el xv. Actualment podem establir un paral·lelisme francament encertat entre les divergències de criteri dels capitosts de la industria i el llegat macabre dels instrumentistes dels començaments de la gènesi dels codis harmònics. El graó perdut en aquest darrer sentit no pot ser interpretat d'una altre manera que com a conseqüent de la posterior davallada dels preus dels carburants d'origen vegetal al final de la revolució industrial. Afegim a més a més l'escenari caòtic de les fàbriques de materials per a la construcció sacsejades per les vagues i la penúria econòmica patida pels obrers i ja tindrem l'argumentació complerta al respecte de la sostinguda caiguda dels valors d'origen manufacturer a les plantes de potassa. El patetisme en poesia seguí una evolució bessona igual que l'extensió anglo-saxona a la literatura assagística on les al·lusions a obres inacabades fou constant al començament del període napoleònic, on per altra banda es produïren gratificants obres en prosa que no podem sostreure de la nostra admiració només per motius patriòtics o purament formals. Aquestes qüestions d'ordre que a poc a poc veren fer-se lloc dins el cercles culturals o intel·lectuals veren emergir finalment surant dels subsòls de la marginalitat en que es varen covar fins a constituir un veritable moviment de revolta i capgirament de les prerrogatives i privilegis de que gaudien els autors reconeguts fins aleshores. Res no podia tornar a ser previst com fins llavors amb l'exactitud a que ens tenia acostumats la burgesia benestant tant als grans nuclis urbans com als pobles petits o ciutats intermitges.
16L'avinentesa produïda al voltant de la generació del quaranta-quatre és la causant principal de la revifalla dels caràcters nacionals a les terres centrals on la pagesia ignorava encara les subtileses de les operacions inversionistes que es duien a terme a les ciutats emergents. Els poetes sorgits d'aquest ambient distés i procliu a les excentricitats en matèria de succesionisme estructurat ambientaren amb excel·lent precisió les necessitats de creixement urbanístic de les rodalies on s'amuntegaven els elements de les mes diverses periodicitats. Els moviments de capitals hipotecats ens duu directament d'aquest escenari de desordre a la sincronització mercantil de finals del xviii i als moviments contra-culturals de les generacions literàries eminentment prosístiques de les darreries d'aquest segle. Els òbits continuats però van posar coll avall la tasca reaccionaria del centralisme il·lustrat de deslliurar la sobirania de les operacions de bescanvi de material estatutari en la mesura que la producció de fruita seca augmentava a velocitat paral·lela a les subvencions milionàries. L'estancament de les relacions diplomàtiques entre els estats de nova formació ens posa en la traça de les temptatives glosístiques dels reformadors alemanys que varen fer en literatura el que els musicòlegs polonesos en normativització del compendi fragmentari de regles i normes musicals que fins aleshores s'utilitzava més o menys artesanalment. El resultat evident foren transformacions harmòniques de riquesa desconeguda fins aleshores i que encara avui dia podem acceptar com a novetats del pensament i que al seu temps varen constituir una veritable revolució dels esperits refinats.
La visió introspectiva de les corrents artístiques han deixat la seva petja de seducció al llarg de la història des de les obres més primitives fins a les més agosaradament contemporànies. El seguit d'actuacions observades com un ens linial apareix relacionada d'una manera que només pot ser accessòria. Per trobar la veritable seqüència dels esdeveniments artístics hem de resseguir a saltirons els diferents actes productius fins i tot deixant de banda l'orientació normal de la evolució temporal. Alguns dels més reconeguts creadors han estat inversos en relació a la seva situació dins el panorama o escenari de les arts amb les quals han mantingut una convivència curulla de tensions i malsentensos. Els encorbatats executius coneixen aquestes realitats i en treuen profit a les seves operacions al mercat del lli on aprofiten la pluja de cèntims que els hi arriba dels cercles productius de tall manufacturer. La darrera batalla pel control dels hidrocarburs aromàtics al si de la catifa bursaria paral·lela o alternativa així ho posa de manifest igual que el daltabaix que patiren els aquarel·listes amb orientació de replica amb la invenció per part dels xinesos de l'oli refinat que produí colors més escaients als temps a les pintures sobre llenç o pergamí.
L'invenció dels estereotips aboca la cultura a la saturació de la que la disbauxa localitzable d'avui dia només es una característica eminent. Les novetats al terreny editorial no configuren una seqüència palesable d'esdeveniments com veníem recordant darrerament sinó ans al contrari una desgavellada addició d'elements constituents que reflexionen al voltant de l'idee de l'ésser mutable. Els transports per carretera pateixen aquesta subcultura de l'oci establert que rebleix la dicotomia entre les tendències solidaries i els esvalotaments de la massa social dels clubs de mida considerable. La privacitat de les connexions externes de les petites empreses queda sota dubte reflectit a l'espill deformador de la reacció compresa que al capdavall esdevé un altre símptoma de la davallada dels preus objectius dels valors de nova creació que pugnen per assolir els objectius de claredat i transparència que quedaven fora del seu abast només uns mesos endarrera. L'abstinència dels especuladors ha afavorit en diverses ocasions la consolidació de moviments refractaris a l'avenç sistemàtic dels valors socials i l'adveniment prematur de l'estat del benestar que contraposat als valors morals de l'escola antiga reviscolen puix la seva notorietat dona anomenada al discurs aquiescent dels oradors que des de la trona o el faristol llencen els seus educats exabruptes contra l'enemic solvent que exerceix la seva crítica dins de paràmetres de dignitat sostinguda. Els experiments en termodinàmica són una altra mostra de la representativitat d'aquest grups organitzats que pretenen imposar la seva lloança a les normes ja establertes de ben antic on les superposicions ideològiques son la tònica que acoloreix de variacions cromàtiques els miratges socio-econòmics als que tendim com a forma d'organització. El desencís tant prolífic en desavences entre els mentors de la pàtria es el medi de cultiu de les circumval·lacions conreades que pateixen la malura cervical on l'onatge imaginatiu finalment imposa la seva preeminència tant repetidament albirada.
17Els alfabets del món s'organitzen en forma de cercle segons l'antiga tradició siberiana que inspirà j. f. a escriure les seves cèlebres transmutacions a les que deixa de manifestar la seva inquietud pel caràcter neptunià de les evolucions del pensament per centrar-se a descriure la parsimònia que presideix les celebracions litúrgiques de la seva regió. Les autoritats templaries imposen el seu predomini sobre les masses populars que no poden fer altra cosa que resar i persignar-se en la mesura que els donatius al raspall ho permeten. Les imprecacions des de la trona no tenen cap efecte a l'auditori de fidels d'ençà que el descrèdit ha malmès la imatge perfeccionista dels ministres que repeteixen els seus discursos fins al cansament. Això mateix és el que passa amb les orgies desfermades que es produïren als palaus semi-gòtics després de la saturació del fenomen trobadoresc quan les altes esferes de la política i la religió varen confondre finalment les execucions sumaries amb la designació ex-aequo de vencedors als jocs florals. Aquest darrers esdeveniments són l'alè de les ulteriors revolucions en els diferents àmbits en que varen reproduir-se al llarg del segle successius. En efecte fins a l'adveniment del moviment romàntic més tardà encara són detectables les traces dels intents frustrats de les minories d'intel·lectuals diversificats per esmorteir l'efecte post-mortem de tot allò relacionat d'alguna manera més o menys intensa, no ho discutiré, amb els epigrames desmesurats que fiblaven les sensibilitats a l'alta edat mitjana. El que ens porta a finalitzar relligant-ho tot a l'escarni que solen fer les multinacionals orientades al comerç de productes bàsics com pugui ser la manufactura de sabates.
El descobriment dels mecanismes epitelials dins els éssers invertebrats per part de la ciència del xix representà un punt d'inflexió considerable en la visió que hom tenia de les imbricades convivències entre l'home i el medi natural. Alguns pensadors com ara j. f. r. han descrit amb perseverança la naturalitat empedreïda amb que els esdeveniments relacionats amb la presa de decisions per part dels alts executius de les empreses d'àmbit supranacional tenen paral·lelismes inexcusables amb el creixement de l'heura a les parets laterals de les cases del centre dels països baixos o la distribució estadística del vot útil a les eleccions de caràcter local a alguns països de l'amèrica del sud. Això també ho han sabut veure els artistes, sobretot pintors naturalistes, de l'escola irlandesa del xvi i xvii que varen reflectir a les seves creacions l'eclosió d'un classicisme renovellat com ja havien advertit alguns filòsofs generacionalment precursors de tot l'esbart artístic que es produí amb posterioritat. Els elements de judici que varen reivindicar aquests grupuscles de creacionisme procedural encara romanen avui dia dins l'imaginari col·lectiu i es manifesta en forma de pinzellades disperses a les obres cabdals dels grans mestres contemporanis encara per descobrir. El món enlluernat per la fesomia prepotent de les verges escultòriques facturades en guix endurit encara no se sap avenir del reeiximent que configura de cara a l'esdevenidor el nacionalisme resur
gent de les noves ciutats de l'escenari mundial.
La prostitució del mite en el món greco-romà antic ens duu a la conclusió precipitada de que les innovacions en el terreny farcit d'esvorancs de la prosòdia materialista no condiciona els afegitons deductius que remenen la solidesa de les alçaries renaixentistes als castells normands. Per dir-ho ras i curts la teocràcia dominant a l'antic imperi del hittites posa els fonaments de la posterior evolució cromàtica de les pendents escultòriques que romanen dempeus encara als nostres dies. Les manifestacions extracorporals de les escultures amotllades a les necessitats peremptòries del disseny neoclàssic ens porten a la reflexió que les atrocitats esdevingudes a les acaballes de les grans guerres transoceàniques no constitueixen encara la cantelluda arma llancívola que voldrien els pagans que edifiquen les fortaleses de l'avenir amb maons de fusta que extreuen de la riquesa biològica de les planúries siberianes del sud. La manera planera amb que podem descriure aquest fenomen és la de descomposició de les fitosferes en reconversions massives d'elements de judici a l'hora de comptar les adquisicions de mobiliari dels edificis romànics que suplanten la retòrica casuística de les religions contraposades. El substrat de que es nodreix aquest brollador d'idees que és la revolució de setembre no és altre que la consecució passiva de l'argumentació clínica de les matèries causals de la geometria matemàtica moderna. En efecte, els models pictòrics dels artistes del ix segle passen desapercebudes a la meitat nord de les províncies centrals de l'alemanya encara inconstituida que revelen els espais de mecenatge de les explotacions minero-medicinals que tingueren la seva màxima expressió, i si si us plau el començament del seu progressiu decliu, a l'escola post-pitagòrica que postulà el sistema pantocràtic de fi de segle que encara arrosseguem penosament.
18Les eufòries desfermades a ran de la proclamació dels estats independents africans a finals de l'època colonial varen donar lloc a inquietuds pseudo-aristocràtiques a les rengleres d'ànimes punxegudes que s'abraonaven per aconseguir els nous poders establerts. També els ministres als seus despatxos desaforadament defensaven les veleitats artístiques dels eixos creatius de les fondalades mineres de les planes sub-saharianes. Les verbositats aplegades als fòrums il·lustrats de mitjans de segle varen posar els puntals a la bastida de formalismes i transcendències que divergiren més endavant en totes les corrents quasi-capitalistes que negaren el continent de capitals ocults i fraudulents. Les entremaliadures dels dirigents en matèria de deutes acumulats fa pensar encara avui dia en la possibilitat d'una reforma interior amb cara i ulls com ara la que patiren els països del nord-est asiàtic a les dècades del trenta i quaranta quan els moviments creacionistes en matèria d'art i lírica, tant prosòdica com sonora, seguiren les polítiques restrictives de la pròpia voluntat que esdevení una potència demiúrgica com a la Pèrsia decadent de les acaballes de l'imperi sunnita. Els arcs parlamentaris esquitxats d'acusacions legítimes de corrupció i sequera en argumentacions socials reaccionen a tot arreu de la mateixa faisó escoltista com un ramat ben organitzat d'animals de pastura que segueixen les directrius ocultes del seu inconscient col·lectiu que els mena a un caos organitzat amb ressons de revolta encara que no reivindicada pels dilucidadors de les estratègies cognitives automàtiques.
Els líquids espantadissos migratoris representen ara una aportació sense parió a les lletres catalanes que refusen encara de transgredir els límits ultra els quals es troba el futur que se'ns acara amb valentia. Nosaltres els creadors d'esqueles literàries hem de tenir prou força i prou empenta per aconseguir assolir el revifament de les nostres lletres com ho feren els africans de les èpoques sobiranistes escrivint les seves epopeies particulars en claus que només els seus pobles podien comprendre i plenament assumir. Els grassos capitalistes amb el seu cigar a la boca fumejant mai seran capaços d'escriure o produir artísticament cap altra cosa que les seves ensopides memòries de transaccions o balanços comercials. Fins i tot les obres d'assaig econòmic que proliferen a les prestatgeries de prestigi signades pels grans noms de l'economia mondialitzada resulten d'una cruesa argumental i d'una reverberació tan palesable que no poden afegir-se al llistat normatiu d'obres d'interès nacional com poden ser les de poetes o literats de renom que introdueixen amb els seus medis creatius noves experiències i definicions de mots que no existien abans que ells els enunciessin. També les pinzellades dels plasticistes sigui sobre material tou o dur excel·leixen en la tasca d'enciclopediar els compendis humans de coneixements reals basats en actituds pràgmatiques.
No desvetllarem cap novetat si destriem amb rapidesa entre les produccions verament novedoses i les clòniques de predecessors reputats. Un anàlisi de les rengleres de llibres a qualque biblioteca i la lectura d'unes quantes planes d'obres seleccionades ací i allà ens duran a la conclusió que parts senceres d'algunes són simple reproducció d'intervals d'unes altres, que la semiòtica de les edicions és potser variada però que els continguts es repliquen amb subtils diferències de forma o ni tan sols això. El mateix passa als consells d'administració tant de les corporacions planetàries que trafiquen en armament i estupefaents sense cap escrúpol com a les petites empreses familiars que estafen tot el que poden a l'agraït client. Les associacions sense ànim de lucre encobertament enriqueixen el capital acumulat dels magnats de la ciència que escriuen els seus gruixuts volums d'anàlisi sense arribar a albirar ni d'esquitllentes cap veritat pregona ni fregar les essències del coneixement eclèctic que només regrafien de les obres dels clàssics greco-llatins que han llegit fins a saber-se de memòria. Els desvetllaments espirituals són veritablement estranys en les obres dels filòsofs i pensadors inclús d'entre els més reputats. La sensació de total pessimisme creix a mesura que hom incrementa el nombre de volums de la seva biblioteca particular doncs tots els llibres semblen esboços esquemàtics com ara les obres en carbó dels renaixentistes de la Venècia als anys de més gran esplendor del seu decandiment. L'originalitat aleshores era preuada per la seva absència als plats guarnits d'hortalisses que presentaven els cambrers abillats a les modes parisenques amb el detallisme proverbial i l'elegància en el moviment que glosaren alguns autors cortesans amb pulcritud i fidelitat però sense l'espurna de geni que els hauria conduït a un més gran reconeixement posterior.
19La retòrica bel·licista guanya terreny a les agrupacions humanes quan els estrategues de la migració massiva no encerten a comunicar pedagògicament les adquisicions futuribles. Quan les contradiccions passen de taca d'oli per una majoria d'electors enfurismats no hi valen solucions de compromís ni les habituals giragonses informatives que cobreixen amb el tel de la divergència els esdeveniments tal com s'han realment produït. Els ordinadors centrals de les entitats bancàries i de manipulació i manufacturació de calés al llarg i ample dels hemisferis no són prou cerebrals a l'hora de redreçar les situacions impròpies que es produeixen com a conseqüència inevitable de la gravitacionalitat dels elements de judici i judicació de les obres licitades a les infraestructures indispensables pel ple desenvolupament de les nacions aliniades amb els dominadors del sistema globalitzat. La referència doncs a les migracions massives de geòlegs del quaranta-tres és del tot evident i ens porta a concloure que les revolucions pragmàtiques a l'asia oriental per la davallada sense fre dels productes del camp, en particular el blat de moro i la remolatxa, no són en realitat reivindicatives sinó merament un reemplaçament dels termes productius en favor de les capes uniformades. Els beneficis de l'interpretació casuística de la política a les perifèries urbanístiques de les ciutats centre-europees és el signe distintiu de les comunitats religioses minoritàries de caràcter immigratori. Els fonamentalismes en el si de les corporacions d'abast generalitzat han provocat epidèmies de consum compulsiu a les àrees menys poblades com ara quan els farmacèutics italians del renaixement transformaven els seus remeis en material pictòric d'elevadíssima qualitat estètica i moral.
Els conclaus realitzat amb posterioritat al nomenament abominable de bisbes i cardenals amb criteris allunyants de l'arranjament estètic de les estances policromades, proporcionen els documents imprescindibles per a comprendre el decandiment progressiu de les institucions i de la cúria. Els prohoms que pujats al faristol conferencien amb desimboltura natural amaguen els alegrois que els produeixen les injustes situacions de les masses reivindicants que malviuen amb sous en espècies i robatoris de dimensions variades. L'esforç policial ha estat el mateix des de l'abolició de la república com ho demostren nombroses troballes arqueològiques que corroboren les expectatives centre-africanes que ja sospitaven alguns erudits declaradament patriotes. L'escàndol de la diferència no es altre que el refermament en posicions enconades per part dels poders fàctics o públics que es barallen per poca-soltades que a la llarga es demostren indiferents o de segon ordre. Les solitàries temptatives de reforma que s'escolten amb boca petita dins el consell d'administració de la petroliera acusada darrerament no és sinó la confirmació del bon estat de l'economia traspuada en termes de relativització de les consecucions estructurades. Les consideracions polimòrfiques que poden alleugerir els esclats irats de les masses manifestatòries ens duen a les revelacions posteriors a la crisi del noranta-cinc a la que milions de c
iutadans varen exercitar el seus aspectes tèrbols a la passejada monumental de les avingudes declarades.
Els fenòmens especulatius de les agències del capital instruïdes pels doctors desvetllen les consciències com el fibló argentat que recorregué les nacions europees amb motiu de les exposicions universitàries. L'acumulació de saber en poques mans és uns del problemes cabdals del pensament contemporani com ho demostra la proliferació d'artistes plàstics i metòdics als passadissos ministerials que reblerts de joies de dubtosa legitimitat esdevenen icones de plasticitat i metamorfositat incalculable. La corrent elèctrica a les biblioteques centrals dels pobles perifèrics queda doncs garantida per la sobrealimentació dels generadors als processos de germinació orgànica dels reactors massificats. El dilema a que ens acarem a les futures generacions de pensadors es la de aclarir els afers metafísics que planen sobre les expectatives documentalistes de les informacions contrastades que assorteixen les prestatgeries de les grans superfícies del consum compulsiu. I més enllà de les hipòtesis més agosarades ens vagarà de plaure'ns amb les deliqüescències filosòfiques de les antigues propostes personalistes dels diàfans textos manuscrits de les grans llegendes de la literatura que podem trobar als quioscos de la mateixa manera que les corrents aparents de pintors i esculptors del noucentisme decadent mogueren els seus tallers de les propietats camperoles als suburbis on creixeren les incitacions al luxe i la descomposició argumental. El sentit perifràstic de les anomenades concursades líriques són un reflex clar del miratge de la conjunció harmònica que reviscolà momentàniament i lúcida l'agitació ciutadana als passeigs horitzontals de les capitals de provincià on els constructors d'edificis de quatre plantes varen fer la seva reivindicació particular dels espais metafòrics allunyats de la servitud de l'utilitarisme.
20Les propietats minero-medicinals dels conflictes eqüestres de les grans guerres generalitzades a les dues bandes del canal de la mànega quedaren especificades a l'obra incomparable del naturalista caucasià f. j. que glosà les espècies d'invertebrats trobats als camps de batalla per motiu dels excrements dels animals que es feien servir. L'apunt anecdòtic que els plasticistes menystingut per l'escolastisme reclòs a les aules magnes de les corts conhortaren l'esperit lliberal dels primers editors que, tot i la precarietat previsible de les seves eines de treball, aconseguiren apujar l'interès de les majories per les obres erudites dels casuístics que sorgiren arreu dels conreus baronívols de les arts i les lletres. Les oficines d'intercanvi equitatiu de productes primaris actuals reben l'influx benastruc d'aqueixes polítiques en funció de les quals es veremaren els raïms del coneixement en forma d'una munió sense precedent d'articles definitoris i obres de primer ordre traduïts a tots els idiomes coneguts pels especialistes. La sensació d'ordre trasmudà la barreja significativa que representava aleshores el nou món on es dispersaren ràpidament les noves idees en matèria de continguts heteròclits alhora que es fonamentaven els arguments per la fundació de les primeres institucions econòmiques. L'esclat de diferents conflictes bèl·lics encetà la poderosa revolució del pensament que concluí amb l'enunciat de j. f. postulant les lleis de la física. L'utilitarisme posterior es traduí en un recargolament de les formes plàstiques, tant les planars com les espaials, que arrelaren el confusionisme que encara avui dia pateixen els deixebles d'aquelles escoles.
El relacionisme com a doctrina d'us quotidià cal analitzar-la prenent com a punt de partida les seves mancances més immediates. L'aparellament d'autors de diferents disciplines en grupuscles de creacionisme de forma espontània a les capitals europees de finals dels cinquanta adequaren les ambicions polemicistes de les minories a les expectatives de la societat d'autors que regulà per primer cop les relacions comercials entre els explotadors i la massa obrera revolucionada. El comput d'horaris comercials te l'avantatge de posseir entre les seves virtuts la de tenir com a objectiu la lliure participació de les col·lectivitats en l'organització d'events de pagament als llocs públics amb el corresponent increment en els ràtios d'inflacionisme rabiós que viuen les economies. La proliferació de vents aponentats fa de les prediccions una senzilla anècdota en comparació sinistra amb el flux de compra-vendes en tots els àmbits del moviment de capitals a petita escala. Això ho ha vist amb claredat la generació d'artistes del vint-i-tres reflectint-ho amb paciència a les creacions arquitectòniques posteriors que embelleixen els nuclis urbans alhora que recorden punyentment les conclusions esfereïdores a que arribaren en la seva cerca de l'equilibri transmundà. Així ho pretenen encara les escoles vuitcentistes per a esglai i rebuig dels acadèmics que s'estimen més ajocar-se intel·lectualment a les obres polsegoses d'autors consagrats que arriscar-se a endinsar-se a les novetats perilloses que emergeixen.
Els objectius perifràstics de les innovacions en allò referent a les indumentàries militars feren de la patuleia mitgeval un veritable esbart harmònic de formes i colors. L'espectacle llampant de jaquetes de colors portaren a la gestació dels més grans desgavells de les economies de tot el món civilitzat. La condensació dels metalls pesants com a descobriment cabdal de finals del xvii no fa sinó afegir incertesa als incipients agrupaments bancaris que més endavant donarien lloc a les corporacions ofegadores que coneixem en l'actualitat. L'escarni com a mesura punitiva havia de desaparèixer conseqüentment després de la clara denúncia que feren escriptors i pintors que descrigueren amb cruesa i brillantor les penúries dels condemnats per delictes menors que assetjaven els delators a la cerca del reconeixement dels difunts. Els mecanismes de la transmissió patrimonial instaurat per les dinasties asiàtiques forjà l'encenall que calà foc a l'edifici preestablert de la retòric positivista que als antics imperis inventors del paper moneda exercien els pedòfils instal·lats als palaus i envoltats de luxes i comoditats. L'objectiu final de tota aquest parafernalia va ser la d'encetar les invasions del territori americà per part dels estols escandinaus empesos per la necessitat peremptòria. L'arribada dels navilis a les costes de l'amèrica del sud no es produiria fins a ben entrada la segona quinzena del febrer quan les catenàries de la primera línia fèrria eren ja incorporades al sistema i satisfactòriament testades. La decebedora evolució posterior de les telecomunicacions és un dels aspectes cabdals de la crisi petroliera que sacsejà les economies posteriorment.
21Les imprecacions dels rellotgers a les inquisicions darreres de la revolta del divuit expressaven el malestar creixent de tota una societat que veia com les possessions materials transatlàntiques executaven les ordres vingudes des de les altes esferes de la comercialització d'espècies al nou món. Els imperatius autonòmics endinsaren la societat barcelonina en un reguitzell de reivindicacions sofertes amb desmai pels alts càrrecs de la burocràcia mondial representada pels alts dignataris de les relacions inter-comarcals de les diferents regions del globus que denunciaven l'eixorca pobresa de les lleis duaneres imperants fins aleshores. Les victòries de les faccions dretanes a les encara incipients democràcies portà a la sublevació les capes populars que trencaren l'establiment de directrius de manera catastròfica per la bonança que hi hagué fins aleshores als parquets. Els bitllets d'accions corporatives falsificats per mitjans litogràfics esdevé cada cop més un problema d'estat resoluble només amb l'autoritat de les assemblees constituïdes a rel de sufragis amb paral·lelismes evidents amb el que passà a les corts monàrquiques africanes només cent anys abans de la neo-colonització. Per part de les autoritats locals s'encetà la qüestió de l'aprofitament de la mà d'obra per part dels especuladors immobiliaris de les grans superfícies que veieren la via d'escapament dels estalvis familiars. La relació estrictament professional dels mandataires manufacturers i els empresaris de la restauració foren el brou de cultiu de l'aparició en escena de les tendències teatrals lligades als moviments artístics del vuitanta-tres.
Els càrrecs executius de les corporacions més contestatàries amb el moviment alternatiu de les directrius en tot allò relacionat amb les compra-vendes d'hortalisses i cereals a escala global ignoraven fins a les revelacions del pensador i assagista f. r. les implicacions de les seves sinergies a altres camps de la materialització capitalista de les rendes variables. Val a dir que els pintors naturalistes posaren de manifest l'increment de tonalitats assolida al segle xix en espais tan diversos com l'ensenyament de les humanitats o la recol·lecció de la maduixa. Amb els seus esgrafiats coloristes palesaren l'esperit novament plaent amb la natura que tornava a imposar-se després de l'obscurantisme universitari de les noves composicions i les obliqüitats paramètriques. La metàstasi descoberta pel científic i uròleg soviètic a. d. i les actualitzacions de la fenomenologia cauteritzant que dueren a terme els biòlegs de la seva escola comprometen encara als nostres dies les descobertes en matèria de medicina comparada. Igualment els poetes siberians afegiren el toc d'avantguarda que necessitaven les nacions europees tot just descobertes per la sensació renovelladora d'un capitalisme incipient. Les primeres passes de les industries de l'acer i les transformacions químiques posaren en perill les rodalies populoses de les grans urbs que ignoraven des de la seguretat dels despatxos les proporcions de la massacre que silenciosament podia produir-se. El desori consegüent als carrers i places fou mal interp
retada per tots els analistes de magazine que no sapigueren veure les connotacions aranzelàries de tot plegat.
El pagament amb moneda falsa de les obres esculptòriques i monumentístiques o placívoles a les darreries del govern tripartit és el símptoma inequívoc del decandiment progressiu dels valors predominants a la societat del moment que veia esfondrar-se l'edifici suara consistent de la retòrica dels grans directors del moviment orquestral de les administracions públiques i del funcionariat. Els escamots d'escortes acomiadats feien estralls als carrers transitats on una incipient indústria de l'automòbil feia les seves primeres vendes milionàries. La proximitat de les classes nobiliàries amb el poble es feu insuportable per als primers i pesant per als segons de manera que només calia l'encenall de la publicació de les memòries d'en j. v. per fer esclatar la revolta en tot ordre que descomposà les jerarquies a tots els nivells. La feresa dels pagesos armats destorbà més d'un cop la quietud dels voltants de les delegacions amb l'entrada massiva de capitals estrangers que encerclaven perillosament les economies patriarcals de les agrupacions de veïns. Els novel·listes i fabuladors en general no pogueren substraure's a aquestes corrents revolucionaries i glosaren a les seves obres les tragèdies esdevingudes de la manera excel·lent que coneixem. Els patis de les multinacionals de transport de làctics i altres mercaderies consumibles, reblerts de lletres de canvi, no pogueren sostindre un sistema econòmic que patí el daltabaix de la caiguda dels valors al portador. La resta del món patí així mateix les conseqüències derivades lògicament d'aquest trasbalsament en forma de fuites al subministrament de petroli i grans moviments migratoris de persones i animals al llarg dels cinc continents.
22El repositori d'eminències consagrades calcula amb un error gens menyspreable les orbitacions dels cossos a l'interval de consonància de les lluminositats exhaurides. Tal volta les implicacions teosòfiques d'aquesta descoberta no han estat encara sospesades amb cautela per cap dels filòlegs de les escoles franceses. El girigai de subministraments de funcions atípiques per explicar la volatilitat de les inversions a curt termini no podia concloure que en la opacitat del sistema de valors i la reubicació de les centrals energètiques a regions meridionals. L'increment en l'us de l'adjectivació retroactiva a les produccions poètiques és un dels aspectes clau de la derivació mesocràtica de les societats lliures. Tot plegat ens duu a concloure que les actituds dramàtiques són a l'eloqüència com el combinat de sucres a la plasticitat dels paranimfs, com ja apuntà j. f. p. a la seva obra enciclopèdica. La valoració correcta dels ingressos pautats a les diputacions i corporacions locals com a ens de derogació de les directrius comunitaries deixa molt que desitjar per aquest motiu i afegiré encara que no puc solidaritzar-me amb les reivindicacions de victimisme palès que pretenen exonerar de patetisme les actuacions meritòries dels funcionaris de rang de les administracions als diferents nivells. Els ninotaires del xviii ja s'adonaren d'aquesta relació de veritats com ho demostra la lectura de les transcripcions de les seves obres d'improvisació.
Les alteracions en els elements primigenis de les consecucions literàries de les regions pirinenques al seu esplendor es compendien brillantment a la serie d'articles enunciatius publicats a la revista de literatura contemporània. En efecte les elucubracions admiratives posen de manifest la relació d'estretor comparada entre les afraus ombrívoles i l'eradicació de les conjuncions ectoplasmàtiques als començament de paràgraf. Per altra banda les conclusions a les que arriben els dramaturgs i novel·listes de les acaballes del romanticisme a les valls del rhin tallen de soca-rel amb les prèvies avantguardes imposades per la moda de lirisme provinent dels barris parisencs. L'histrionisme de les magnituds propiciatòries demostra amb claredat el que ja assajaren els faraons de l'antiguitat a les valls del Nil. En efecte la profusió d'enterraments i l'atresorament de metalls nobles i pedres rares compleix el pre-requisit d'automatisme que postularen els pensador prefilosòfics. Les ornamentacions policromades als carreus formidables són encara detectables com a fossilització residual alhora que les geometries de les arcades septualitzades demostren l'encreuament cultural que patiren i que els dugué a l'hegemonia al seu territori. Igualment les concrecions surrealistes són innegablement hereves d'aquesta manera de fer en la que la projecció supera amb escreix la consecució de les maniobres a les que la tasca pontifícia es redueix a l'observació de les evolucions estratosfèriques col·laterals.
El fenomen colonitzador de naus extraterrestres a les acaballes del xxiii serà sens dubte el colofó de l'actitud despresa de les actuals minories mandatàries que rodolen pels despatxos a la recerca de les subvencions i ajuts institucionals amb que revifar les economies de les relativament afeblides nacions del segon món. Les temptatives de racionalització de les estratègies en l'àmbit de les interrelacions ètniques i econòmiques entre les diferents actualitzacions de les associacions i presentacions d'arreplegament de potencialitats ens recorda la necessitat inaplaçable de fer ressorgir les nacionalitats a mesura que es dilueixen les polititzacions i s'eixuguen les esperances de canvi pel sector cafeter a l'amèrica prehispànica. El seguici mortuori d'aquestes polítiques són les declaracions de f.g. relatives a la mendicitat de la pagesia i la corrupció generalitzada a la judicatura i altres institucions dels estats. Cal afegir que les rutes petrolieres i les implicacions del tràfic de calories no fan sinó adobar el terreny a noves moviments protestataris. El creixement de les alternatives a petita escala a les explotacions latifundistes posa en perill les expectatives de creixement de la obra literària a les antípodes del veritable origen del problema. Com veurem més endavant l'única manera raonable d'acarar la problemàtica és la fugida sense retorn cap a iniciatives dignes del reconeixement del banc mundial i de les economies subsidiàries que reflecteixen l'abraonament dels capitals en empobrir les noves economies emergents. El vehicle de la regeneració no pot ser altre que la composició equilibrada de sonets per part dels poetes de la zona que apleguin en unes quantes línies les veritats apreses pels indígenes. La vocació d'aparellament de les grans corrents vegetatives al sud-oest asiàtic conseqüentment ens reforça l'idea claustrofòbica que defensàvem abans en parlar de la deliqüescència de les autoritats monetàries en obeir les directrius errònies de les agrupacions d'entitats bancàries i fideïcomissàries.
23Les expectoracions paternalistes dels referèndums dels països costaners de la franja meridional de l'Àfrica subsahariana enllacen amb les dialogades consternacions de les entitats supranacionals. El patrimoni de les heretgies dispersades a finals del barroc pel nord-est de la França provinciana de la època constata la actualitat i vigència de les estrafolàries temptatives d'unificació pactada que fracassaren per culpa de la redistribució desigual de les rendes inferiors al llarg de les valls alpines i les capçaleres dels rius. El flux metòdic d'inspirats esperonadors d'expectatives cap a les perifèries de les urbs massificades a la primera meitat del xx i finals del xix està relacionat en clau de misticisme amb aquests darrers fets esdevinguts una troballa de magnitud encara menystinguda pels dietaris teocràtics de les escoles centreeuropees. Les actituds desafiants de la patuleia enfebrosida per l'olor punyent de sang enemiga varen ser retratats amb fidelitat i compromís per o. j. a la seva sèrie de gravats per a publicació als diaris de màxima difusió. Les contradiccions de les novetats editorials són doncs un indicador fiable del grau d'incertesa de les especulacions de capitals al recer de les acaballes de la magritud dels beneficis. És aleshores quan les fortunes de primer ordre troben encoratjador transitar d'una banda a l'altra a la recerca de les oportunitats hipotecàries que reflecteixen si més no la volabilitat de les noves tecnologies en el terreny de la consolidació i el revalidament de les oposicions retroactives que escauen al petit inversor.
Les ambigüitats en matèria de consensos caracteritzà l'activitat parlamentaria australiana a l'època anomenada de les seleccions nacionals. Les diferents agrupacions representatives lluitaven pel control de les institucions per annexionar-se les prerrogatives amb esgarrifosa perseverança. Finalment la generació d'escriptors posterior glosà amb cruesa la realitat colpidora dels moviments de persones desplaçant-se a peu per la costa amb l'objectiu d'arribar a l'extrem septentrional del continent. De seguida la solidaritat internacional es posà en marxa i els subministraments de medecines i aliments de primera necessitat brollaren a dojo a sobre les multituds contestatàries que recriminaven a les autoritats portuàries la previsió fora mesura amb que havien estat carregades les mercaderies als navilis de llarg abast. L'escreix d'aportacions pogué ser reconduït cap a les formacions on les segones residències dels polítics aforats s'enriquiren ràpidament calant foc a les il·lusions de solucionisme accelerat que acumulaven les masses. Els pintors retratistes instal·lats als palaus dels nobles de segon ordre de l'alemanya d'abans de l'imperi segueixen aquestes directrius normatives amb escrúpol i dedicació creant així obres d'un perfeccionisme desaparellat amb la manca de lucidesa de la temàtica o els posats enjogassats de les multituds allunyades de l'ull de la càmera. Les obres plàstiques d'aquest període ens recorden vivament les metàfores clàssiques dels autors de l'alt imperi romà que garbellen les retòriques de baixa factura de les contrasta
cions futuribles. Els annexos a les manifestacions filosòfiques dels ordres monàstics de l'amèrica revolucionaria han quedat excelentment registrats a les memòries d'en h. h. i és gràcies a la seva contribució que avui dia podem fer l'anàlisi en conjunt de totes les seves disciplines.
La tenacitat amb que les escoles de pensament han imposat la seva doctrina particular a les més variades esferes de la societat contemporània contrasta amb les elementals paraules dels oradors que utilitzen el seu lloc de visió privilegiat per escometre les masses emprenyades per la sobreinformació que pateixen. Els productes televisius i d'altra mena com ara les informacions escrites disponibles engrandeixen i exageren les atribucions miraculoses dels productes de venda ràpida que pretenen encolomar a l'incaut ciutadà. Les marques registrades són la trampa en que cauen els intrèpids compradors que s'embarquen en despeses que deixen al descobert la manca de principis d'uns i altres. El seguit de missatges compulsius expel·lits pels artefactes de teletransmissió de paradigmes enterboleixen la magnitud de les implicacions de les compres irracionals a l'economia productiva de les petites corporacions i els supermercats de barri. Des del petit comerç fins al abraonat especulador coneixen els beneficis de l'entabanament de les clienteles per part de les oneroses empreses de producció de esquers que sobrevaloren els actius intel·lectuals i materials de la seva plantilla. El resultat de tot plegat és la rebaixa dels tipus d'interès i l'increment de la creació artística als barris perifèrics dels pobles on els pagesos escarnits per la climatologia ajunten a penes un grapat de milions per collita. El preu final a les grans superfícies comercials no té cap relació directe amb l'esforç productiu.