Amanida de paraules (Capítol 2/part 1)

Un relat de: Daniel N.

L'omnipresència de les dades macroeconòmiques als anàlisis primmirats de les eminències en matèria de predicció consensuada fa sospitar de la imparcialitat de les autoritats monetàries que reüllen l'evolució simptomàtica de les adquisicions mediàtiques. L'esclat de violència que segueix a les victòries aconseguides pels exèrcits europeus com ara la de la ciutat de nimes expressen el nivell de criticisme amb que es pot acarar la resolució de les temptatives com a part de les implicacions de les monarquies a les decisions institucionals. El paroxisme al que arriba la pintura i altres arts plàstiques en aquells temps és només comparable de manera testimonial a l'eclosió de la mètrica elegíaca de les proximitats d'Atenes al seu període neutral. Les continuades expedicions navilieres per la mediterrània foren la causa de l'encariment dels combinats de productes de primera necessitat i de la pèrdua de poder d'influència a les badies superpoblades. La conclusió de les etimologies prehistòriques és que l'autenticitat de les estacions de servei es pot posar verament en dubte sota la perspectiva de la relativització dels oratges atlàntics que escombren periòdicament les costes recentment remodelades dels països occidentals. La tessitura amb que es mouen avui dia les coalicions d'empreses mondials es prou estreta com per a permetre el mecenatge de petits nuclis de creació artística que sobreviuen gràcies a les injeccions de capitals aliens sufragats per les administracions. El factor programàtic de les caramboles pecuniàries sofertes pels mercats de valors a la primera meitat del xvii es relacions directament amb els lligams dels mercaders amb les places fortes del nord de l'Àfrica i el pròxim orient.
El devessall de fortes complicacions orgàniques que relliguen les capcioses veritats de les velles guàrdies del parentelisme al·lucinatori i les valls afamades de les ciutats populoses dels tròpics, ens condueix a afirmar que les malformacions a les noves generacions de premsa quotidiana no pot competir en condicions de majoria amb les netedats del gran públic. En efecte, l'apropament a la realitat amb lupa és un dels escenaris predilectes de les noves escoles de pensament periodístic que sorgeixen de les escoles i facultats. Aquest pseudo-revolucionaris que pretenen imposar la seva visió curta i estreta de les analogies entre tot el ventall de proposicions terapèutiques que ofereix la modernitat, es queden lluny de poder manifestar-se plenament en funció de les opinions que recullen i fan seves amb relativa tranquil·litat. La desorganització de les institucions educatives és rellevant per tal de poder copsar la veritat de les assemblees posteriors de ciutadans on les mancances en terreny de possibilitats es fan paleses amb tota la seva cruesa. Les esquerdes del pensament que deixen aquests anys d'aprenentatge malbaratat són més endavant els puntals on s'afirma la bastida de les malenconies recurrents que afecten l'ésser adult. Les infanteses desgraciades aboquen les multituds a plànyer's de la manca d'oportunitats de millora o prosperitat abonada. Les incursions al terreny de la forma per part dels esculptors i pintors d'aquarel·les de les darreries del vi segle demostren aquesta tendència al decandiment que relaciona aquella època amb els temps actuals.
Les proposicions esmenatòries de les clàusules retroactives de les diferents marginalitats de les cultures antropocèntriques llueixen les seves interioritats pregones com quedà magistralment reflectit a les memòries de t. f. i als posteriors comentaris fets per la generació del vint-i-cinc. Efectivament l'austeritat de les escoles pitagòriques contrasta amb aquestes afirmacions i emperò varen ser formulades les hipòtesis inductives amb raonable precarietat. La brillantor amb que es resolgueren les idiosincràsies atípiques de les societats primitives deslliurades al conflicte i l'enfrontament parricida ens posa sobre la pista dels complicats lligams familiars de les estructures matriarcals que donaren pas a la recol·lecció del cogombre de faisó massificada. Les vies possibles d'escapament de les tensions orgàniques eren la migració calcificada i les preses de posició. El que passà realment resta encara per descobrir igual que les pelegrinacions que dueren a terme els eremites enclaustrats. A les obres panteístiques dels murals de les esglésies del període paleocristià es pot endevinar ja les malures que serien el flagell de les generacions posteriors esdevingudes pobres materialment i que s'escapoliren de les malaurades guerres escandinaves amb la fugida cap endavant de referir-se a les contrastacions de capitals nouvinguts a les planes altes del centre d'Europa. Les tendències aleshores foren la del desviament de les despeses cap a l'obtenció de guanys agrícoles lluny dels subsidis. El patriarcat alleugerit de responsabilitats implicà la societat de la època en aventures hegemòniques semblants a les que describiren els novel·listes de les centúries posteriors amb l'adveniment estrictament simbòlic de les epopeies.
25Els mites pre-romans executats com a penyora de clientelisme per part de les autoritats portuàries de les viles de la mediterrània erosionà de tal manera les infraestructures de manegament de les relacions intercomarcals que finalment el decliu de la dominació al llarg i ample de les costes fou inevitable. Això mateix passà al es nacions europees en la seva curta aventura militar en que esquitxaren el món de cabòries bel·licistes i de malastruga precarietat que més endavant donaria lloc a revoltes populars i saqueig de temples i museus. Els carreus amuntegats a la vora de l'edificació enderrocada són el testimoni de la barbàrie politeista que posseí també les tribus turques que lluitaven pel control de la capital a les acaballes de les seves guerres secessionistes. Les accions governamentals en benefici de la lliure exportació i bescanvi de productes cosmètics per part dels negociadors de les condicions de l'armistici esperonà l'economia submergida que aflorà sobtadament constituint el pilar de solidesa contrastada de la nova recuperació dels valors i les hipoteques. Encara fa pocs anys els beneficis d'aquestes polítiques a escala planetària eren prou evidents als estats orientals de l'amèrica del nord. En altres latituds tanmateix, el creixement dels cultius poc productius com la canya de sucre o el cafè descafeïnat aboquen les minories ètnicament diferenciables a viure per sota del llindar de la pobresa sense que les decisions aranzelàries dels caps tribals puguin posar fre a la fugida de capitals o a la exteriorització dels desequilibris subjacents. El descontentament de les grans superfícies en els seus tractes comercials amb les filipines i altres illes del sud-est asiàtic queda palès per la manca de diferencials cognitius de les entitats directives que bandegen la problemàtica inexcusable de les responsabilitats delegades. Els nous aires de renovació que fan onejar la bandera del seny a les decisions corporatives que s'arrelen fondament a les hemeroteques de les grans urbs occidentals on els recordatoris d'esfondraments sobtats dels capitals humans de les plantes productores de beneficis nets emmirallen les bonances passades. El retorn de les recapitalitzacions a les temptatives del reubicació de les malgirbades estratègies creades expressament per a la consecució dels guanys interanuals fa que la rendibilitat sigui similar a la d'aquells aquarel·listes i poetastres mètrics que aconseguiren l'empelt de les tradicions nòrdiques amb el renaixement de les formes i matèries de les terres meridionals del continent europeu. L'arxivisme a que arriben no té parió fora de les adquisicions monumentístiques dels governs constitucionals de les darreries del xix que conreen l'expressionisme rural a les places principals. Ja ens vagarà d'estendre aquest concepte cabdal doncs ara cal fixar l'esguard en les propietats cognitives de l'aparellament de les espècies primats superiors que ens emporta cap a la versió estètica d'aquestes darreres afirmacions. En efecte, la visió antagònica de les patologies mediambientals de les correlacions psicomotrius revelades per les descobertes fonamentals de j. t. k. ens duen a concloure que les fraccions infinitament petites de les pedagogies materialistes no condueixen a solucions fonamentals al problema de les genealogies. És evident que els pensadors de la primera meitat del xviii aconseguiren de reflectir a les seves produccions assagístiques les veritats enunciades posteriorment per la generació del trenta-sis que acararen les complicacions teosòfiques amb lliurament i pulcritud tal com ho demostren els innumerables articles al respecte que varen publicar als diaris de diverses regions del món. La punyent realitat de les adjudicacions de terrenys de titularitat privada a la fonamentació d'infraestructures d'abast nacional reflexa el refús del catalanisme cap a les temptacions d'obscurantisme tan de moda als darrers trenta-cinc anys. Per altra banda les conseqüències de les estratificacions atmosfèriques a la manca d'encert de les prediccions meteorològiques expressades al capvespre està lligat per difícil de creure que pugui semblar-nos amb les ràtzies de naus pirates a les costes balears a les acaballes. Per poder aprofitar fins a les escorrialles el nèctar diví de les obres jocfloralesques i exhaurir les propietats minero-medicinals de les aigües brolladores de les valls pirinenques cal remuntar-se a les darreries del xix quan la construcció de mansions als afores de les ciutats de mitjana grandària proporcionà assortiment de feines i oficis i permeté la recuperació de les economies domèstiques de les classes afavorides de l'extraradi. El centralisme com a política de les nacions europees i llatino-americanes a la primera meitat del s. xxi posarà en greu prejudici les relacions diplomàtiques amb els escons parlamentaris i jardinívols. Efectivament podem estimar sense recança les pèrdues del sector de la manufactura de pr
oductes elaborats segons el garbell punitiu de les exterioritats importadores.
26Els excrements horitzontals dels grans cetacis transfronterers pol·lucionen les atmosferes inversament. Els transvasaments de corrents acuífers de les zones populoses fins a les afraus més allunyades representa un veritable delme de les economies productives que s'estimen més invertir els seus esforços comuns en l'eradicació de malalties de transmissió aèria. Es clar que les conductes antropòfagues de les tribus escandinaves han estat silenciades per la història en arribar al poder moral els seus descendents que han construït una xarxa de complicitats entorn la calefacció central que ha propiciat l'adveniment de les societats del benestar i consum compulsiu. Els naturalistes ja han descrit un fenomen idèntic a la natura feréstec del bosc profund on les espècies en lluita per la supervivència ignoren els equilibris a que es veuen sotmesos els gestors de les inversions a llarg termini dels estats sobirans. Els boletaires enfurismats trepitgen sense pietat les contrades forestals per captar la imatge realista de les pinyes penjant de les branques dels pins centenaris que es cremaran al proper incendi. Tot això ens aboca a la conclusió que els histrionismes dels representadors teatrals de les acaballes del noucentisme seguien l'alè renovador de les noves corrents estètiques que també es reflectien a les arts decoratives i a l'increment del turisme de sol i platja. Els ramats d'alemanys i altres bèsties centreeuropees aterraven del seu navili o carruatge a les destinacions. Al mateix temps les irradiacions solars augmentaven alhora que les indumentàries i vestimentes dels patges evolucionaven cap a una sofisticació efeminada que agradava els nobles decadents de la revolució proletària. Les afirmacions posteriors de masculinitat per part dels articulistes dels diaris de les regions mineres del nord-est asiàtic embranquen amb les actituds paternalistes de les propostes de plebiscit que refermaren les eclosions annexionistes dels estats sobirans. Les onades de prometatge que seguiren són el reflex clar dels encaparraments a que poden arribar les polítiques d'estat en situacions de crisi o peremptorietat. Les altrament dites revolucions s'han produït sempre com a reacció al diferencial de llast dels globus aerostàtics dels paràmetres globals de la microeconomia i les realitats quotidianes de la gent ordinària. En efecte, les revoltes ciutadanes de la França renaixentista ho demostren. La manera en que varen ser tractades per la ciència històrica i filològica del moment no és sinó una verificació de les teories ja assenyalades i de les conclusions a que hem arribat per altres vies.
La tèrbola realitat assertiva de les decisions pragmàtiques dels consells dirigents de les nacions dictatorials contrasta amb el canibalisme ideològic de les minories esmaperdudes a la cursa del criteri que perden sense remei enfront de les relacions pormenoritzades d'elements de judici que presenten els poders ocults dels estats. L'anomenada dels mètodes inquisitoris queda fora de tot dubte així com la feblesa de les autoritats sanitàries en aquest regímens que perllonguen la seva consistent activitat temporal a base d'estabilitzacions forçades de les rendes productives i un silenciament dels moviments artístics proclius a exagerar les visceralitats de les economies i els fons d'inversió. És clau en aquest procés el paper rellevant dels literats i poetes de les inexistents classes mitjanes per tal de produir les actuacions minimalistes que exigeix l'anàlisi en clau de fosforització. Les naturalitzacions massives d'opositors regulen el flux normatiu de clàusules abusives als contractes de telefonia que a parer dels moviments contestataris haurien de revisar-se a la baixa com ara ha succeït als sistemes empresarials de la xina moderna que equilibra la emancipació de les famílies amb sucosos subsidis. Els anys de post-guerra sempre han resultat d'una familiaritat insostenible tenint en compte les procreacions compulsives que es duen a terme i la refractarietat a l'elucubració de falòrnies per part de les ments escalfadisses que retreuen al comú de la humanitat el daltabaix i trasbals que representa la irrupció sobtada de les noves economies al panorama de l'especulació interanual. Els fragments de realisme colpidor que transgredeixen les afinitats cognitives de les masses afavorides pel criteri marxista de les reivindicacions ben fonamentades contraresten la imatge tristoia dels centenars de voluntaris agombolats al voltant de la taula del berenar. En aquest ordre de coses és del tot imprescindible afegir que les consecucions periclíniques de les intervencions lleus a les àrees densament poblades incrementen la exportació de greixos animals i vegetals per nodrir les cabanes. A punts diversos del planeta globalitzat els moviments de mercaderies en paral·lepípeds i de fustes d'origen dubtós en grans navilis monocasc representen un greuge per a les famílies productores de gra i olis donada la tendència retroactiva de les mutacions coloristes dels pintors i esgrafiïstes flamencs dels començaments del romanticisme tardà.
27Les estrebades musculars dels atletes a les darreres competicions de l'hemicicle legislatiu de les proposicions heurístiques de les planes de ponent emparellen les construccions afirmatives de les girnaldes coloristes de les benvingudes. El fenomen migratori esdevingut a les acaballes del xix constitueixen aleshores un veritable focus d'afirmació dels valors estereotipats de les confraries de pescadors de bonítol que reclamen els seus drets hereditaris amb perseverança. L'onatge traïdor s'emporta els vaixells ancorats a les costes atlàntiques de la mateixa manera que les transfiguracions del mite encerclen les proposicions sofístiques dels teòrics de la permutació que enceten el debat obert dels vinclaments autonomistes. El pes específic de les migrades assercions del botànic esquerp que renuncia a l'elaboració de documents contestataris es reflexa pàl·lidament a les inversions assagístiques que aboquen la llavor del descrèdit als conreus de paradigmes. Per altra banda, les inclinacions neorealistes dels productors d'esquemes ens indiquen que pot quedar per venir l'arribada d'un nou eclecticisme que refaci les al·lusions modernistes dels mandataris de les economies occidentals. El valor de les idees utòpiques contrasta amb la desestimació de les realitats contrastades que vessen la saba productora d'enzims a les plantacions bananeres on les tamborinades sobtades ensoten fins a fondàries desconegudes les paraules blanes dels poetes nouvinguts. Les tombarelles acrobàtiques dels artistes del circ és lliguen amb tot plegat per mitjà de la comparació d'actituds que revela la distància apareguda per sota dels nivells freàtics. Alhora que invoquem les irades contestacions de les patronals en actiu els valors museístics de les peces úniques del patrimoni són exhibides amb malbaratament d'espai i il·lusions. Això mateix no es pas el que succeí als temples panteistes quan els càntics idolatraven les virtuts curatives de certes herbes medicinals que podien collir-se a la riba dels rius de cabdal poderós que amb les seves ziga-zagues abastaven extensions mesurables de conreus de cereals. El secret de la comparació no és altre que la separació de bens de les parelles de fet que reivindiquen els col·lectius minoritaris que en la seva lluita per la consecució de poders il·limitats pretenen reduir les atribucions de la salinitat de les aigües. Els miraculosos efectes del canvi climàtic en la desertització de les planes oceàniques és equiparable a l'evolució retrospectiva de les poblacions d'algues i elements microscòpics a la pintura realista de finals del barroc. Efectivament la irradiació de components radioactius en funció dels seus números que va ser descoberta brillantment per j. u. al seu laboratori de la baixa saxonia és una de les fites aconseguides de la ciència ecumènica fora dels convents. La seva condició de sacerdot no el va impedir de fer una tasca irrepetible que encara avui dia mereix la reprovació de les minories que malden per rescabalar-se de la seva pèrdua d'influències al congrés dels diputats on els malcarats oradors escupen les seves propostes de llei amb indecent promiscuïtat. La gernació aplegada a les portes del magne edifici reivindiquen contestatàriament les prerrogatives forals que redueixen al caos les immensitats de l'univers comptable. Les fallides continuades de les empreses són clarament la causa de la feblesa dels mercats borsaris que empesos per la calamitat de la proximitat de les eleccions als estats units avui mateix envolten de misticisme les precarietats estructurals en que malviuen els inversors. Les procacitats dels pintors i escultors del renaixement tibetà esdevenen escrúpols de gosadia que acullen al seu si les misèries i mediocritats dels escriptors de novel·la romàntica. El maniqueisme modulatori de les esferes pensants dels grups mediàtics invoca la perspectiva mistificant de les majories adulatòries que rebleixen la disconformitat de les institucions en allò referent a les misantropies d'en g. g. Els invidents abonyegats excusen les espifiades de les multinacionals del menjar ràpid que traspuen optimisme quan els directius suïcides executen els seus plans de disgregació de plantilles i reestructuració. El batibull d'oficinistes despatxats de les seves ocupacions es transforma en revolució proletària als afores de les urbs cosmopolites on els ciutadans del món llegeixen les darreres novetats informatives al davant del seu cafè amb llet calenta. Tot plegat no és sinó un reflex de la tendència reformista dels pintors aquarel·listes que retraten les societats amb pulcritud i elegància. Els sonets satírics de les generacions vuit i noucentistes també aproximen solucions de continuïtat a les pejoratives al·lusions al victimisme que exerceixen els parlamentaris que no els vaga altra cosa que fer que rectificar el ma
ximalisme de les institucions positivistes que reüllen les benaurances dels veïns geogràfics. Els primmiraments amb que actuen treu de polleguera les masses obreres que manifestatòriament concorren a les places i avingudes amb cridòria i consternació.
28L'amatent disposició dels encarregats de les plantes manufactureres a les repúbliques bàltiques prèvies a l'annexió del territori per par de la poderosa unió soviètica realça els colors de les produccions a l'aiguafort dels innovadors parisencs dels darrers anys de la dècada dels noranta. L'esplai d'instints mesurables a que arribaren els precursors de les colònies neocolonialistes del sud-est asiàtic no podem trobar-ho als llibres d'història comparada fins a remuntar-nos a les orgies dels emperadors romans o les festes filosòfiques de l'atenes democràtica. Les ganes de gresca de les civilitzacions s'incrementen parellament a les expectatives dels capitals inversors en esdevenir hegemònics per la pura aritmètica de les combinacions insectívores que malmetent les dites expectatives acaronen el dividend que s'ensorra. Les esmorteïdes al·lusions a les amortitzacions de les encluses fetes servir pels ferrers des del segle iv només poden ser conseqüència de les superfícies comercials sobreexplotades que menyspreen els avantatges de la superproducció de combustibles sòlids per a abastir l'assortit de carburants emprats a les naus espaials. Les connotacions pejoratives dels epítets adjudicats a les companyies del gas per part dels abonats manifestatoris ens dificulta la costeruda tasca de empeltar el branquilló del pensament metafísic dins la disbauxa generalitzada de la tele-merda que arreu del país excrementa les consciencies més ben protegides per les educacions selectives. Els eixorcs continguts de les tertúlies aboquen l'espectador primerenc a les conclusions més atabalades al respecte dels espais adorables de les taules radiofòniques. Les conclusions precipitades a que es pot arribar per mitjà de l'aplicació de les ciències exactes a les quantitats innombrables d'especímens de claredat eixordadora estableixen els prerequisits inexcusables que més endavant increparan les construccions faraòniques com ja ho van fer els poetes mètrics del xix rebel·lant-se contra les aspiracions homogeneïtzadores dels instal·lats mandataris que des de les seves poltrones i catifes brodades provaven d'explicar les seves intencions abrusadores. Els incendis a la costa meridional de l'Àfrica no és sinó conseqüent evident de les polítiques malastrugues per la supervivència dels animals en llibertat de les diferents dictadures militars que s'han succeït. L'aspiració de les democràcies de la zona és doncs la de limitar l'abast geogràfic de les transmutacions dels metalls trobats a les mines i que nodreixen els luxes carismàtics dels líders locals. Les pertorbacions de l'ambient de timidesa que caracteritzà els retratistes és el símptoma palès de la indisposició dels caricaturitzats escortes de les grans majestats.
Els individus aculturats de les tribus normandes persisteixen encara a voler imposar el seu sentit de la barbàrie amb bretolades continues a zones turístiques on s'inflen de beure licor de cibada i perseguir les faldilles voleioses que els hi surten al pas. El decandiment que això representa per a la cultura autòctona es decebedor en termes de sincronització de les nacions centreeuropees que s'estimen més arreplegar els capitals robats a les majories consolidades que malbaratar els recursos hídrics amb infraestructures. Les arengades menjades a peu de platja prohibides per les autoritats del fons monetari internacionals altrament dit escuradents, reflexa la manca de solidesa del discurs aranzelari dels novel·listes patriòtics de la renaixença. Les estrebades històriques que ha patit la terra annexionada pels imperialistes desaforats que reivindiquen amb actes protestataris la pancartada revifant de les atrotinades propietats ocupades que esdevenen incertes amb l'edificació de monuments inèdits a herois oblidats. Les actituds xiroies de les masses enfurismades per l'increment de les taxes universitàries i d'atur estoven les nodrides rengleres d'obrers de la construcció que reclamen les hores extres arrabassades pel patró ignominiós. Les detencions de la policia miren de gairell les excarceracions que buiden les cel·les de promiscus atletes de la retòrica. Les indagacions pressupostàries de les autoritats econòmiques encarregades de vetllar per la correcta i precipitada aplicació de les directrius numèriques imposades pels governs comunitaris refan les audaces perspectives de creixement dels governs autoritaris que desplacen la meteorologia a l'espai televisiu que li correspon. Els arbres genealògics de les famílies benestants de la Catalunya central es remunten a les generacions patriòtiques de pintors aquarel·listes que refereixen a les seves obres murals les parcel·les de poder aconseguides per les pensions vitalícies que reaccionen amb paorosa resolució a les increïbles atrocitats comeses pels dignataris esmentats.
29Quan el pensador il·lustrat j. h. afirma que les pensions vitalícies són el delme de les economies estatals ho fa sense el convenciment necessari per endegar polítiques redistributives que millorin les condicions de treball al ram dels botiguers. La pensió complerta als hotels de mitjana categoria on sojornen els idealistes pintors i poetes de les noves generacions deixen molt que desitjar en allò relatiu a les potències creatives dels lliuraments de les cantines que soplugen repetidament les essències cognitives dels nounats als hospitals perifèrics. Les partides de daus a les rodalies de les grans urbs porten associada la lentitud i el tedi d'esbargir-se pausadament fent girar la roda de l'automòbil condicionat que serveix d'aparador turístic. Per altra banda els continus escamots de pederastes que rauen a prop de la garjola sense acabar per endinsar-s'hi mai especulen amb la necessitat mendicant de les depauperades classes treballadores que afirmen no haver menester de millores salarials. Les orgies esdevingudes quotidianes als centres neuràlgic dels territoris annexionats per les autoritats militars sub-saharianes desfalquen les proximitats dels mercats de valors que escuren els beneficis prèviament a el devessall dels capitals per les ancores dels vaixells transmediterranis. El mullader produït per la tamborinada dins del pati de veïns ataronjat és clau per a comprendre les connotacions racistes de les afirmacions taxatives dels caps d'estat i de govern. Les relacions institucionals de les agrupacions de taxistes que revelen la seva sopitesa en els referèndums claudicatoris que duen a terme els diumenges festius alterns ens refermen en el convenciment que la paüra acumulada pels proletaris enfeinats no és sinó desídia per part dels funcionaris d'estat que refusen d'aclarir les condicions de deute de les regions autònomes. L'esclafit de guanys que tallen de soca-rel les ambicions sobiranistes dels pobles petits que allunyats de la capital en el seu recer muntanyenc aspiren a confondre les planes amb l'herbei que les cobreix. En efecte, les males herbes que coexisteixen amb les heures i conreus, funcionen a tall de mesurador de les iniciatives comarcals de les estratègies reconeixedors de les malauradament cèlebres desamortitzacions. Els cultes dionisíacs encara presents en major o menor mesura a la nostra societat contemporània especulen amb la possibilitat d'una recerca sistemàtica de plaers desconeguts que condueixi l'individu a la seva plena potencialitat als terrenys personal i professional. Els udols dels carnívors als boscos meridionals ens recorden la reacció tristoia de les veus reivindicatives a la zona alta de la classificació d'entitats mitgevals amb l'afegitó de la producció heteròclita dels poetes i dramaturgs anglesos de l'època del rei Eduard que insuflà l'alè de la reforma a les institucions governamentals.
Les reeducacions de les fronteres autònomes dels territoris ocupats de la palestina dels anys setanta demostrem com és de fràgil l'adquisició de fortunes manllevades als pobres residents que sense ànim de lucre instal·len els seus improvisats campaments a la vora dels llindars dels nous assentaments. Les implicacions de la geoestratègia equivocada pels dictats contradictoris dels magnats de la televisió i la industria ens condueixen inexorablement al desgavell de tenir que retenir les indumentàries amb l'aquiescència de les policies locals i comarcals que seguint una política de laisser faire aboquen els principals actors ciutadans a la decisió poc engrescadora d'haver de triar entre la revolució o el consentiment tàcit dels abusos soferts. El paradigma de l'inconscient col·lectiu refutat brillantment per d. d. a les seves imprecacions procedurals ha estat l'error més gran de les darreres centúries en l'art de la psicologia que resta abandonada a l'onatge de la possibilitat sense que cap ancorament viable pugui interposar-se al seu enfonsament definitiu. Les probabilitats d'èxit de qualque projecte que es basi formalment o axiomàtica en aquests dos darrers prejudicis està abocat a la desfeta metafísica doncs l'anàlisi de les seves arrels productives revela les implicacions polimòrfiques de les valls alpines amb els penya-segats. Els graus de pendent dels espadats veneçolans famosos arreu per la seva irregularitat es poden classificar amb les eines posades a disposició de la comunitat científica per j. l. als diferents assaigs publicats a revistes de prestigi. Això es pot lligar com ja haurà advertit el lector amb les disquisicions dicotòmiques de l'escola aristotèlica tardana que postulà sense sort la forma piramidal del planeta terra mesurant-ne la superfície. L'encert de tot plegat rau en l'emmirallament de les propietats potencials de l'oli de blat de moro que atresora les propietats de totes les gramínies en un sol producte comercialitzable i consumible a les grans superfícies internament reproduïdes per les companyies tabaque
res que operen al sud-est asiàtic i que concentren les expectatives de guanys materials i espirituals de les ciutats santes de més enllà del rhin.
30Les opacitats consensuades a les cambres frigorífiques són l'alenada que mancava a les aspiracions sobiranistes de les monarquies perifèriques de les unions de treballadors de la comunitat europea que vol estendre els seus límits fronterers amb incorporacions dubtoses que posen la competència en graus precaris. Les aberracions naturals descartades per la selecció de les espècies queden reflectides a les obres naturalistes dels artistes paperers de les acaballes del xiv que escuren les escorrialles del manà benefactor de la cultura de masses. Al mateix temps les manifestacions de dol i punyent condol no aconsegueixen de conhortar les expectatives esbiaixades dels magnats petroliers que escenifiquen la seva desfeta lucrativa amb immediatesa i eixeriment propis de la seva condició de personatges il·lustres de la societat mediatitzada. Les al·locucions conspiratòries de les minories consagrades a la combregació de les multituds de fidels seguidors de les sectes aclericals provinents dels països menys desenvolupats del sud-est asiàtic rebleixen el clau de la somorta realitat que ensopega amb l'estereotip de la recent descoberta de les propietats medicinals de les plantes autòctones. El malbaratament dels cabals públics per part de les senyores endiumenjades que acompanyen les autoritats digníssimes amb els seus adjectius enunciatius que ajunten a qualsevulla nominació de les seves persones són el denunciant innovador del que volíem dir amb les afirmacions anteriors. En efecte, les propietats minero-medicinals de les fonts pirinenques i de la molsa enganxada als carreus de les esglésies visigòtiques tenen de comú acord l'adquisició aquiescent de les anades i vingudes del ninotaire a l'andana improvisada que serveix de bastió per les resistències esotèriques. Les implicacions d'això darrer queden paleses per la proximitat de les dues fonts d'orientacions sexuals que esdevenen prioritàries segons els informes dels corrents poètics dels començaments del romanticisme tardà. El misticisme enlairat a la categoria revolt metafísic es transfigura en recapitulació dels principis homogenis de les entitats hostils a les franquícies especulatories dels grans dirigents de les super-potències que creuen en les polítiques lliberals que condueixen el món al segur desastre. El desfici provocat per aquestes il·lusions contaminades de rancúnia i coïssor dels budells infectats de partícules sorrenques es materialitza aromàticament a les memòries d'en w. q. que sistematitza les relacions de veïnatge entre les comunitats africanes i centreeuropees que rivalitzen per la solució del problema de la correspondència cartesiana estesa. Foren sens dubte els primers colonitzadors de les conques fluvials els que establiren les prioritats que encara avui dia heretem en forma d'escarni dels principis democràtics per part de les minories exaltades que esvaloten els hemicicles amb les seves majories obtingudes amb falses promeses i avinenteses de dubtosa regularitat que empetiteixen els llunyedars on les plantes amb tiges aromàtiques creixen a pler sense el destorb dels herbívors extingits per la mà de l'home que els ha relegat a l'ocupació d'espais transitoris.
Les reminiscències de transicions passades que reculen a la vista de les noves aportacions en matèria de satèl·lits són un nou argument en favor de les adquisicions de capital per part de les elits arromangades que s'esplaien amb la contemplació dels seus imperis construïts amb sang aliena que ni tan sols han vist brollar. Els hereus d'aquesta filosofia compresa dins els sistemes actuals d'execució de les obres d'ampliació de les estacions de ferrocarril aboquen el futur a l'incertesa de veure resurgir els moviments contestataris que refaran les estructures de concòrdia i benestar que troben a faltar tants milions de ciutadans. Les recapitulacions esmentades ens condueixen a exigir de la ciutadania les respostes escaients a les molles en regressió que defineixen l'univers com essencialment buit alhora que la cantonada obaga serveix d'amagatall per a sons d'insospitada actualitat que ressonen a les parets nues dels museus contemporanis que no poden incorporar a les seves pinacoteques les obres desitjades. Ara comprendrà el lector per que insisteixo a repetir que el bagatge de les onades en la seva persecució sense sentit de les riberes no és sinó la confirmació que les filagarses que pengen del vestit de color blau que portava la senyora ics són producte del fregament i no de la desídia del manufacturer. Per altra banda les conclusions pessimistes a que arriben els pensadors i poetes de les darreries del ixi segons les prediccions més alarmistes són la confirmació del grau de decandiment moral i espiritual de les societats mixtes de l'hemisferi sud que malden per aconseguir pujar l'auto-estima dels milions de ciutadans que viuen per sota els nivells aconsellats per les organitzacions mundials en matèria de benestar i consum individual.
31Les esbojarrades actituds dels naturòpates vinclant-se cap a les consecucions hereditàries dels genomes són les causants de les oscil·lacions ventriculars de les epopeies antigues que refermen el convenciment que les autoritats sanitàries i judicials perden el nord de la centralitzat en acarar-se amb els problemes punyents de les societats ciutadanes. Els espetecs nocturns de les línies de corrent que estimulen el creixement dels suburbis agombolats exerceixen la paradoxa mutilable d'esventrar els secrets de les multinacionals tabaqueres que operen amb lluïment als països per desenvolupar. Les greus inundacions de l'estiu del noranta-tres posaren de manifest aquesta disfunció en reproduir-se pausadament a les llunyanies del nord-est europeu on els aiguats retrospectius posaren en alerta les autoritats portuàries. Les instàncies recurrents interposen la seva ampara a les grans companyies navilieres transoceàniques que reflecteixen l'increment de les medicacions anecdòtiques a les farmacioles dels hospitals comarcals que esdevenen saturats de pacients a les dates nadalenques on l'excés de greixos provoquen malalties i incidències diverses. La bajanada d'afirmar que les institucions monàstiques exclouen el moviment tripartit de les al·locucions plenàries dels sínodes pronunciada per j. g. ens autoritza a la descalificació més abraonada de les seves teories tronades referents a les inclinacions mesopotàmiques dels animals de granja. Els avalots posterior a les seves afirmacions no són sinó la confirmació paradòxica de la multiplicitat de teoremes enunciats per les corrents assertives del xix que mostraren amb lucidesa els lligams estrets entre els fluxes migratoris dels altiplans andins amb les anades i vingudes de capital forani a les llotges marineres de la costa nord-occidental. Els prejudicis forjats a ran de les declaracions de berlin saturen les intel·ligències elaborades dels pensadors autàrquics dels cafès i tavernes de la zona portuària de la ciutat de venecià on les aigües estancades onegen a mercè dels vents que bufen amb insistència la setmana del carnaval on les colles de grescaires competeixen per assolir els graus més elevats. Les implicacions de tot plegat a les economies submergides de les industries hidràuliques afavoreix la aparició sistemàtica de noves energies ponderatives que reculen davant l'avenç de les tecnologies d'avantguarda. Els poders ocults de les petrolieres incideixen igual que els poetes i pintors a l'oli de finals del xiv a les produccions literàries dels novel·listes i assagistes normands que volgueren retornar als orígens de les sinergies amb les seves obres de musicalitat extremada. Els fanals vinclats pel vent són la demostració que les arbitrarietats de les societats comptables són assumibles en grau de temptativa per les autoritats instigadores dels corrents de diners i valors que ofeguen les economies.
El paper de les noves societats virtuals no és tan nou si el comparem amb les excentricitats de la generació del noranta-tres que implicà les grans fortunes de la època vingudes a menys després de la desfeta de les colònies. Els capitals sermonejats des de la trona pels abillats profetes de la mort que recurrentment ocorren les seves dissertacions no demostren afecció a les monedes de canvi que ragen de les fonts del diner que hi ha a les places i llocs d'interès paisatgístic. Les màquines auto-motrius que regnen sobre l'asfalt exigeixen les seves adquisicions en matèria de seguretat que els garanteixen les opcions de compra de les multinacionals del sector que projecten els plans de futur incert a base de cancel·lacions de vols internacionals als principals aeroports del principat. Les exquisides relacions amb els veïns d'escala dels poetes i assagistes del xviii demostren la feblesa de les rancúnies esmorteïdes per les continuades al·lusions a les introspeccions d's. r. que empetiteixen les aparicions pausades i programades del ventall de possibilitats que acaronen els polítics corruptes i malmesos. L'esbroncada general que reberen aquests darrers a les eleccions minoritàries en forma de projectes d'aplec de les autoritats dicotòmiques impliquen en grau de confusió el minotaure erigit a la plaça principal de la vila. Els bronzejats de les models radiofòniques que amaguen les seves pitreres darrera un tros de tela insignificant escalfen l'ambient dels partits de futbol on les estratègies guanyadores sovint passen per retre tribut a les generacions de finals del xviii que enlairaren la literatura i esculptura fins a nivells que encara avui dia costen de superar i que fan reflexionar al voltant de les relacions precàries de les subordinacions amb les oracions principals als seus texts divulgatius. L'anomenada dels restaurants de la zona portuària on es cuinen plats exquisits alhora que es poden fullejar els diaris són la conseqüència de tot plegat i constitueixen un exc
el·lent exemple de com es pot arribar a l'eutanàsia de retre's als instints feixucs de l'autocomplacència.
32El bleix de les comarques a les grans capitals del món que competeixen per abastir els mercats internacionals d'especímens pintorescos d'autenticitat reprovable corsequen les consciències de les classes afavorides que malden per establir la seva condició de suport pecuniari de les avorrides i avorribles extensions de conreus tradicionals que impliquen les cabòries dels pagesos que exultants de glòria acaronen les migrades solucions microeconòmiques de les ments pensants de les cimeres de països. Les indústries en quantitats elevades enlairen els pressuposts per damunt de les expectatives de creixement averanyades per les circumscrites cúpules directives que reparteixen a dojo les seves mesures disciplinàries dignes de sengles congressos de paleontologia. Les indumentàries castrenses de les darreres centúries demostren sense pal·liatius les evolucions arquitectòniques de les grans catedrals ciutadanes on s'apleguen els notables per fer augmentar l'anomenada dels sínodes que arrosseguen les multituds a les poques idees fragmentàries i fonedisses que brollen de les taules de treball. L'eclosió de regnat dels ordinadors portàtils i els instruments de tortura reciclables ens posa sobre la pista de les consecucions de la política científica de les darreres dècades on les solucions de compromís estanquen les negades aigües dels soterranis després de la tempesta estiuenca que desfà les collites d'abastiment de les superfícies. De la mateixa manera les espetegades de les línies elèctriques contrasten amb l'eclecticisme de les corrents migratòries dels poetes i dramaturgs del xiv que assoliren màxims creatius en la seva obsessió per la lletra manuscrita. Els raigs de sol que acaronen les teulades de les afraus i fondalades pirinenques escalfen suaument a l'estiu les idees preconcebudes dels pensadors paulatins que guaiten l'horitzó categòric a la recerca de les novetats editorials que produiran les noves generacions amb agressivitat i complacença. Els territoris desconeguts dels sotragats caminois i senderons de les faldes poblades de boscos mediterranis queden esberlats per la fumerola d'un campanar encerclat d'enemics de la fe que s'enlaira cofoi a l'horitzó esmicolat pels núvols al dia rúfol. Les variants dialectals a l'occitania són també la claríssima mostra de que les virtuts dels moviments contestataris afecten també les innovacions dramàtiques a les obres de petit format que s'exposen a les galeries i museus amb l'afany de lucre propi dels burgesos de l'espectacle piromusical de les acaballes del segle. En un altre ordre d'operacions les minusvalideses estètiques de les masses treballadores són l'exponent refutatori dels rescabalaments reivindicats per les organitzacions del poble sobirà. Les condicions de compliment de les feines subcontractades són encara avui dia una forma moderna d'esclavatge que perviu a les sacsejades revolucionaries que emplenen els carrers de manifestos en favor de la pau i l'avinentesa. No cal dir que l'increment del preu dels nínxols respon a aquestes dues consideracions.
Les esbroncades que reben els polítics pujats al faristol en dia següent a les eleccions són comparables a les cridòries desorganitzades dels espectadors del circ romà de la mateixa manera que ho són els espectacles laietans desconeguts per la ciència arqueològica. La producció de vehicles a motor a les vies urbanes i d'altres respon així mateix a la necessitat establerta i continuada de reivindicar els drets ciutadans per part dels escollits que tenen que alçar la seva veu en presència de les autoritats monetàries que pretenen imposar les seves actituds malgrat l'oposició abraonada de la plebs disconforme. El abrandament a la soca seca de les fogueres inquisitorials permeté sens dubte l'aquiescència de les altes instàncies del moviment reformista en l'atabalada revolta burocràtica de mitjans del xvii on els estols enemics a la mediterrània s'enfrontaren per a gran desastre de tots els bàndols implicats. Les atrotinades instal·lacions de les casernes posen de manifest la manca de previsió de les anomenades juntes d'Aragó que s'esforçaven baldament en revisar les estratègies sense que sa majestat pogués badar boca en cap de les sessions plenàries ni els procuradors malcarats poguessin imposar les seves normes arbitràries de conducta reprovable a les golfes dels palaus i monestirs. Es evident que les entremaliadures dels hereus a les escoles primàries haurien de portar conseqüències nefastes pel fatus malastruc de les societats porugues del renaixement que voldrien abans abstenir-se d'entrar en conflicte que provar de redreçar el seu estat de decadència i desordre institucional parentiu. Les tombarelles dels acròbates als gronxadors enlairats diversos metres per sobre de la tela protectora són un bell exemple pràctic del que acaben d'enunciar i de les connotacions arribistes dels traductors diplomats enfilant-se per dreceres poc ètiques als esglaons privilegiats.
33Les protestes majoritàries de les anomenades juntes revolucionàries dels camps elisis condugueren les societats nord-occidentals a graus de decadència insospitada en les seves relacions cortesanes i a les postres dels banquets els glosadors i versificadors deixaren constància escrita de les circumstàncies en que es varen englobar les actituds quasi-contestatàries de les diligències processals dels empèrits dominicians. Les conxorxes continuades en contra de l'establiment i consolidació de les institucions monàrquiques als camps i masos de les contrades allunyades dels centres neuràlgics de decisió i compromís que esdevingueren inestables degut a les repetides implicacions dels alts càrrecs institucionals que enarborant la senyera de les reformes democràtiques a llarg termini varen confondre les expectatives de creixement acumulat i interanual amb els preus en origen de les llavors fertilitzades. Les arbitrarietats comeses pels novel·listes de petit format a l'hora de descriure les parets representatives o les columnates neoclàssiques posen de manifest la manca de rigorositat dels estudis teòrics al voltant de les motivacions extra-sensorials de les cúpules arrodonides dels carreus emmolsits de les construccions catedralícies de la Normandia francesa. Cal afegir a aquestes consideracions el fet que les multituds agombolades a la vora de les enquestades forces policials que proteixeixen sense miraments l'escàs metre quadrat de vorera que els ha estat assignada o esmicolada pels contestataris que arrenquen les rajoles per llençar-les als efectius que corren esporuguits davant l'amenaça de rebre pedregades per efecte del canvi climàtic i la inversió tèrmica. Els novells claudicadors de teologies que emplenen de revisionisme els atuells funeraris dels soterraments de les grans avingudes representen en grau de disconformitat l'avançada i el bastió de les propietats neurogeneratives dels disfressats executius que reüllen els guanys de la competència a les operacions bursaries de tarannà especulatiu. El fet és que les consideracions a posteriori al voltant d'aquestes darreres afirmacions no condueix a cap conclusió fefaent de les possibilitats de transformació urbanística de les zones massa poblades de les regions metropolitanes que amb ferrocarrils lleugers pretenen assolir les velocitats de vertigen dels àtoms en suspensió anaeròbica. Els escarafalls dels porters i vedells a les senyories que prevariquen tot el que poden i més sense cap fre per part de la justícia ordinària tenen que enfrontar-se a les acusacions de corrupció de les opinions metalingüístiques que farceixen els esquirols voladors de promeses incomplertes que cauen en l'oblit del post-electoralisme. Les arrauxades benvolences de les monges a les seves reclusions paternalistes on desvetllen els secrets millor guardats i protegits de les malendreçades golfes on les atribucions més pintoresques tenen lloc per part de les jerarquies militars que intueixen que els metafísics i poetes del xvii varen arribar plegats a les veritats pregones de l'ànima humana que descarnada se'ns mostra a les seves creacions.
Els abonaments de temporada dels espectacles de teatres i auditoris són la demostració del grau d'implicació de les granges de pollastre a l'ast en les revoltes populars del cinquanta-quatre on les sagnants conseqüències de les execucions sumaries encara perviuen al record dels centre-europeus del sud que avalaren el pillatge posterior. Les claudicacions dels monarques mesopotàmics amb els regnes hittites i sunnites portaren a la guerra despietada que assotà les contrades de la zona amb multitudinàries execucions d'hostatges que servien d'exemplificadora venjança per les tropes de tots dos bàndols. Els sots a les carreteres principals propiciaven l'accidentalitat escandalosa que patien les caravanes de transport de matèries preuades pel seu valor pecuniari. Per altra banda, no podem oblidar que les relacions intercomarcals de les diferents parts enfrontades dels imperis malais després de la desfeta europea dels seus exèrcits és el moviment precursor de les consideracions posteriors plasmades a les memòries de t. z. publicades amb poc reeiximent de vendes i que implicaren les acadèmies i lletrats en les polemitzacions del divendres sant on l'entrada pletòrica dels assagistes dels suburbis marcà un abans i un després a les obres de teorització socio-política. En arribar a la majoria d'edat, les constitucions prehispàniques a la societat incaica varen fer ressorgir els aparellaments descontrolats de poltres anyals que portaren a la ruïna econòmica posterior de les grans multinacionals del sector paperer que amb la tala i processament massiu de boscos i pasturals propicien les amonestacions posteriors de les potències industrialitzades. La contaminació lumínica a les nits africanes és quasibé nul·la per l'acció tranquil·litzadora de les màquines automotrius que excaven i extreuen dels bud
ells de la terra les substàncies que poden enunciar succintament les interioritats cognitives de l'ésser suprem universal que reprodueix els tics i deixos de les societats primitives.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Daniel N.

375 Relats

86 Comentaris

275877 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Tinc aquesta mena de bloc

Espero que t'agradin els meus relats. A mi m'agraden, tot i que no sempre.