Cercador
Parla'm
Un relat de: Bolet- Compartir:
Parla'm
el silenci em menja;
respiro amb paraules
i les paraules han desaparegut.
Com sobreviuré ara?
Parla'm
la soledat em menja;
per fora i per dins
al meu costat no hi ha ningú
i la tristesa substitueix vells mots oblidats.
Parla'm
La por em menja;
la llunyania es fa feixuga,
des d'aquí em passo la vida plorant
i el terror i l'estrès m'estan destruint.
Comentaris
-
sol...[Ofensiu]sucdetaronja | 22-05-2007 | Valoració: 10
mai estàs sol, perquè on estàs tu, estàn els meus pensaments. tots tenim dret a tindre baixons, a estar deprimits... allò que un dia vegem que ens ofega, als dos dies vegem que no era tan gran, i diguem 'ostres, per això estava jo tan mal ahir?'. suposse que tenint dies així després m'entendràs millor hihi. ànims amor. saps que tu pots amb tot! sols has de voler.
besets de taronja -
AiDuS | 22-05-2007 | Valoració: 10
Que tristots són aquestos últims relats... Sort que ja ha passat tot, eh?! :)
Entenc tan bé com et senties al fer el relat...
Besos i abraçades, Danni!