Cercador
Parets Blanques
Un relat de: Guideta- Compartir:
Parets blanques, tèrboles de sang i llàgrimes, em criden perquè desperti.
I no vull despertar.
Tapada amb innocència no existeix el dolor i tot és rosa.
Si obrís els ulls tot enfosquiria i el mal no em deixaria respirar.
Parets blanques, tèrboles de sang i llàgrimes, em criden perquè desperti.
Em desperto.
Tot segueix rosa.
Comentaris
-
Bon despertar[Ofensiu]Joan G. Pons | 22-04-2009 | Valoració: 10
Tu ho escrius....despertar i ho veus rosa...no negre.... Despertar és viure despert.
M'agradat. -
quí sap...[Ofensiu]guixona | 22-04-2009
mai es sap el que pots trobar en obrir els ulls.
-
...[Ofensiu]Lechatnoir.. | 22-04-2009
després de la tempesta arriba la calma...
-
I el patiment...[Ofensiu]Guideta | 21-04-2009
No és més que un estat passatger