La mar

La mar que tant m'estima i que tant t'ha estimat ja no et plora, ja no et vol plorar.
La vas enganyar.
Li vas jurar amor etern.
I tot era mentida.
Ja no et plora, però recorda.
I recorda les paraules que li sospiraves, i recorda els petons que li vas robar.
Però ja no et plora.
La mar que tant m'estima i que tant t'ha estimat em consola.
No cal plorar.
Només somiar.
Només recordar aquelles paraules que ens deies, que ja sabem que eren mentides adornades per una vanitat i per una inseguretat que desconeixíem.
Ens vas fer créixer a cops de destral.
I tu vas seguir amagant la teva realitat.
A mi em queda la mar, que tant m'estima.
I a tu?
A tu només et queda el no res.