(Parèntesi de copa)

Cansat de la feina decideixo fer un parèntesis en la por... he matinat molt i avui no tinc gens de ganes de fer vibrar el violí... són les sis de la tarda i vull gaudir de la meva dolça solitud i de radio Monlix, les meves cabòries ventilades avui per brises atlàntiques... així que mans a la butxaca ,mp3 a les orelles i qui millor que l'Oreja de Van Gogh per acompanyarme en terres basques....

Radio Monlix engegada... m'agrada caminar i confondre'm amb l'entorn... sóc un caçador, un caçador de moments... o bé fotografio o bé escric, pero m'encanta poder congelar i conservar la màgia dels moments de les persones que es creuen amb mi... de cada moment únic i irrepetible...i que puc repetir amb la meva màgia i l'ajuda d'un bon cor...

Un somriure inconscient se'm dibuixa el rostre quan veig el Puppy del museo Guggenheim, hi ha un noi i una paia primeta de melena rossa despampanant alucinant amb aquest "esperpent"... la moreneta em ve immediatament a la memòria, s'assemblen... ulls grossos, cara rodona, somriure sincer....la rosseta despren la mateixa dolçor que la meva moreneta... i aquestes coses són les que m'apassionen d'ella... on jo només hi veig tonteries i ella hi veu un gran regal, és com tenir una pedra filosofal, algú capaç de convertir en or tot el que toca, d'endolcir la mar salada...

Deixo els enamorats i segueixo absort en els meu pensaments de la morenta pel passeig del costat de la ria... em dirigeixo al casc antic amb intenció de sopar uns bons pinxos i beure'm unes bones cerveses...

Pero aquest cop el meu passeig solitari no és habitual... és a dir, no aprofito la meva solitud per pensar amb mi... per pensar amb ella... per caçar la vida dels que sense saber-ho passen inconcientment pel meu costat.... em fixo amb les banderes dels balcons...

ostres que faig fixant-me amb coses materials? m'estaré globalitzant? continuo observant... la bandera de l'athletic de Bilbao oneja per tot arreu.... deixo de mirar les persones i em fixo amb les coses... ostres! per tot arreu hi ha la bandera roja-i-blanca, la veig en aparadors, en nens que la porten pel carrer, amb bufandes fetes expressament anunciant la final de copa.... tota la ciutat desde sant mamés a la plaça nova respira ambient de copa... hi ha banderes arreu, aparadors anunciant la final, posters que ocupen cantonades senceres, pastissos fets per l'ocasió, escuts a dojo, i fins i tot veig un aparador de vestits de núvia amb un vestit de l'athletic...

Quina enveja més sana em fa aquest club format integrament per vascos... pel carrer respiro la passió del futbol, l'amor dels colors i la força i la passió de tota la ciutat que es volca en uns seus conciutadans que ni cobraran com en messi, ni jugaran com l'Etoo, i que dificilment guanyaran una champions, pero que s'estimen el seu club...


Aquets cop, i des del meu cor blaugrana dic ben fort un "aupa athletic"... un aupa que em transmet amb força tota la ciutat. Molta sort per tots el dimecres, sigui quin sigui el resultat el meu cor català serà feliç...





Dolços somnis moreneta.... Rosas - La oreja de Van Gogh