Música d'aigua...

Les aigues del Danubi són com les de qualsevol riu actual que passa per països que autoanomenem `desenvolupats`, són aigues cansades d´un cicle llarg d´embrutarse, circular i purificar-se per tornar a embrutar-se, circular i purificarse de nou. Però el Danubi encara conserva la màgia del vals, aigües marronoses i tristes durant el dia que adquireixen un blau intens i brillant a les últimes llums del dia. Una posta de sol a la riba del Danubi és per sempre més inoblidable, és una posta de sol... blava i de dolces notes silencioses de vals... o del que vingui de gust....


Precisament per això m´encanta viatjar per països del centre d'Europa i de l´est, doncs són paisos freds, però educats en la música, et sorprenen els carrers de les ciutats que estan plens d´artistes de... saxos, violins, xilofons, guitarres i.... les `arpes d´aigua`. Encara recordo quan ho vaig escoltar per primera vegada, ara ja fa uns anyets, pels carrers antics de Salzburg, un paio al carrer, amb els dits de les mans tallats de les inclemències del fred i l´aigua, amb una taula plena de copes de cristall de Bohèmia, totes en la seva justa mesura de líquid per tal que al acariciar-les amb la punta dels dits produïssin la nota exacta... una nota peculiar, una nota fina d´un timbre inconfusible, un timbre molt particular.... un trimbre de cristall, un soroll extraordinari que posa els pèls de punta....

Aquesta vegada no ha estat menys, i amb la brisa del Danubi hem trobat un `percussionista d´aigua`, ell no fregava les copes, les picava amb uns bastonets, produïnt també un so fantàstic. Ens hi vam estar molta estona, potser més d´una hora, i vam repetir varis dies, i vaig fer el que acostumo a fer últimament, i és... abraçar-me a la jefa, viure el moment amb tots els sentits i observar la reacció de la gent... és curiós perque la música homogenitza les persones, grans, joves, canalla i vells.... rics i pobres reaccionen de forma molt similar, sopresa, embaladiment, boques obertes i somriures d´encandilament.... els nens petits saltant al ritme de la música, corrents a tirar unes monedes a la capseta sense poder-se resistir la tentació de mirar el que hi ha, parelles que s´abracen i alguna que es posa a ballar, peus que inconscientment comencen a moure's al ritme de la música i fins i tot una pija estirada ben enfundada en el seu abric de pell es dignava a somriure i a ajupir-se per donar-li unes monedes al músic...

El cas és que la reacció sempre és de felicitat, de sopresa... provoca un somriure i la vista fixada a les copes.... tendresa i simpatia per un paio que ens deleita i ens fa gaudir d'un bon moment a canvi d'unes quantes monedes, les que estiguem disposats a donar-li.... potser és que per ser feliços només necessitem una copa .... encara que sigui d´aigua cansada.... una simple copa d´aigua...