Paraules

Al principi hi eren totes però no ho sabia. Bategaven més endins del cor. Impreses en les neurones més fondes, gemegaven per sortir sense saber-ho.

Després va passar que es trobaven sovint , i era tal el soroll que feien, que les sentien de totes les contrades. Eren tantes i tan cridaneres que acabaven barallant-se, s'amuntegaven les unes sobre les altres, es trepitjaven i pugnaven per ser les primeres en sortir.

La competició va ser tan dura que van anar a escola per sofisticar-se i per aprendre educació. Es van organitzar, van respectar el torn i es van tornar precises i acurades.

Amb la mateixa lentitud amb que van brollar de les fondàries, van anar minvant. Ja no eren tan nombroses, algunes no trobaven el seu lloc i a altres els costava cada cop més esbrinar quan era el seu torn i saber quina era la seva mida justa.

Van desaparèixer de nou gairebé del tot. Per més que em vaig esforçar, al final no les vaig poder trobar. Mai he sabut on van anar. Li he preguntat a les neurones més fondes , m'he submergit més endins del cor, i per més que crido i busco, solament he trobat silencis, tendres silencis.

Silenci amic